El perdó del Comte Arnau

Un relat de: prudenci

Benaurat el comte Arnau
que s'ha salvat del metall
de les cadenes eternes
pel vers de Joan Maragall.
Ell vivia cap per avall en una llegenda antiga
que no el maleeix ja, ni el lliga
a campar amb el seu cavall.
Va ésser el cant d ´una nina diu el poeta per amor
que el salva del seu dolor cantant-ne línia per línia
a l´ inrevés son record
que el mantenia en la sínia més pregona de la mort:

MaleÏt el comte Arnau que vol més del que li donen;
els qui el serveixen enyoren per ell fins i tot la pau.
Maleït el comte Arnau que per ell les dones ploren
i no mengen els que volen treballar en el seu palau
Maleït el comte Arnau que en les escales trepitja,
que en el convent desitja, i a casa seva no rau.
Maleït el comte Arnau que al poble de Catalunya
li pren i li dóna angúnia com cadell fora del cau.
Maleït el comte Arnau damunt el foc de sa euga
des del dia en que va seure fins al judici final.
Senyor del castell Mongrony i comte de Mataplana
al poble feu passar gana i a la seva muller son,
quan a les nits l ´esperava sota la lluna marfil;
vora una finestra estava on li jura amor.
I al fil de la matinada quan ja l ´estel del matí
dóna sa flor argentada de llum al sol en sortir,
la comtessa amb ulls somiosos desenganyava sa nit
d ´esperança, i s ´ajassava plorosa damunt el llit.
Ja Arnau amb Adelaise, l´ abadessa de Sant Joan
avui ha calmat ses ànsies d ´amor prohibit, en la carn.
Igual que el fruit d´ un vell arbre del Paradís protegit,
que la mà del home agafa per a caure maleït
damunt la terra damnada, arrossegant sa nissaga
al fons de l abisme antic;
així la ma dissortada del comte Arnau agafava
les pomes del Monestir.
Ai Arnau- diu la comtessa- amor meu, que ja endevino
una dissortada por,
ai que el meu cor és un niu d ´angoixa i d´ immens dolor!
Ai el meu cor, comte Arnau! que veu dies de tristesa
igual que una dona besa son amor sense la pau.
Amor si no vens a mi perquè has trobat de camí altres braços i altres galtes, demanaré a Déu i als astres que no et rebin al seu si.
Ves a la muntanya i mira els senglars , veuràs
-diu Arnau- les ansies de mon anima i mon braç.
Ves a la muntanya i mira l ós com és,
veuràs - si el cor no t´ enganya- el meu amor i el meu bes.
Oh comtessa, esposa meva, si l alarb no es lliurés
a mon arma justiciera ni al meu cor no entretingués
el teu cor de dona meva, com podria jo mai més dur
el cap alt, ni fer promesa d´estimar-te
i conquerir la nostre terra sencera del poder del magrebí,
ni de venir a casa meva amb el cap alt de guanyar
Cardona avui, demà Lleida ni dir-te - que no t ho he dit-
mare, esposa, amada meva?
Amor ja feia molts dies que t esperava en la nit
quan els ocells se´ n sortien del seu cant i el seu neguit.
Amor jo voldria dar-te tot mon cor en estimar
com la lluna dóna a l´ astre del dia el seu caminar.
Amor, és el meu dubte tan sols el voler-te amb mi.
Tan sols és el posseir-te el que vull; i tu a mi.
Amor, com pesen les hores quan no ets al meu costat.
Com el cor se m embriaga amb histories sens veritat.
Amor, digues-me ara, prompte, t estimo, i jo t ho diré,
digues-me, que així ho desitjo, que sols per mi ets un guerrer.
Tu no saps res de les coses que mouen els cors guerrers
ni saps escurçar les hores per de l´ enemic fer un pres
. Tu no saps embriagar-te del vi del amor sincer
ni d una deu d ´aigua fer-ne un mar immens de plaer
. Tu no saps - no ho saps comtessa- com les nits es passen lleus
en les guerres beneïdes per els reis i per els deus.
Tu no saps -ni ho sabries si baixés Crist amb sa creu-
el que un home necessita ni el que un ull savi veu.
Sóc savi - tu no ho sabies- en les arts del vell combat,
en el setge i la ferida que l´ enemic du al costat.
Sóc savi en afalagar - te i en estimar , fins i tot.
Sóc savi, amor meu, en dar-te lo que tu vols en l amor.
Guerrer per tu jo seria si el teu bes fos el meu bes
si la teva mà fos mia, si el teu cor em tingues pres.
Guerrer per tu jo seria si el teu amor fos un tro
que la terra fes captiva de la meva ma, sens por.
Guerrer seria, estimada, si en el teu llit de l´ amor
hi hagués alguna mentida que fes encendre mon cor
Guerrer seré - per ma vida- si en ton llit
i al teu redós puc somniar una agonia o puc exposar mon cos.
Doncs si tot son hores magres de mel i de romaní,
no sóc guerrer - estimada- que sóc mort sense morir.
I al cim de la seva gloria conquerida amb sang i foc
aixeca el castell de l´ orc que a l infern duia llur porta
Amb escales cisellades sense pa per la suor
dels fronts dels qui s ´escorxaven les mans en nom del senyor.
Lo comte Arnau baixa prompte, en pujar fins el seu tron,
al fons de l ´avern per sempre lligat de mans , peus i cor.
Sense perdó i sense alba per veure el sol majestuós
ni al matí ni a la tarda, ni al migdia, ni al seu cos.
No veia les orenetes fer son niu al mes d ´Abril,
ni les flors ni alzines verdes que adornen son país viu
Ell roman mort i no abasta a trobar la clau del cel
en mig de bardisses vastes que el cobreixen com un vel
d ´espina eterna, i congestes que omplen sa terra d hivern.
-Oh Déu !, si mon poble copsa un dia l´ imaginar
la condemna que m ´angoixa eternament cavalcant
en la nit fosca i gelada del fons del cor de ma gent,
pagant el que no pagava mil vegades a un moment!
Si nasqués allí un sol home que comprengués mon enyor
per la fresca matinada del dia de mon perdó.
Llavors tornaria a ésser home de pau, i home bo;
copsaria a trenc de dia 1 ´estel del matí formós;
com formosa fóra m ´ànima i etern fóra el meu amor,
trencant amb el cor la reixa de l ´insondable dolor.
Veig la meva anima pura patir per el meu pecat,
veig que sa llàgrima sura damunt el meu mar irat
. Oh Déu doneu-li la cura a un home que fou malvat !
Hi hagués una veu formosa que moguda per l amor
volgués retirar la llosa que pesa damunt mon cor !
Llavors Arnau i Adelaise descansarien en pau.

*


Ha d´ésser tant sols un poeta que també hagi pecat
Però que el cor sincer li digui que Arnau és perdonat
Car crua ha d´esser l´història d´un castig que fou tant greu
Com cavalcar sense glòria i sense veure mai Déu.

Maragall va perdonar-te en un poema molt serè
I jo et perdono tambè ara amb posant-hi tota ma fe
I si fórem molts que ho fessim de comprendre´t, aviat
Ja no hi hauria comdemna per un comte Arnau salvat..




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: