El passat sempre es passat

Un relat de: Marta

Aquesta nit m' he colat a la teva habitació...
mentre dorms entretenc les hores i vetllo els teus somnis...

Caminant per la nit
et veig perseguir un somni que va quedar atrapat en el temps enterrant el teu cor fins els fonaments

Nits on retinc a la memòria cada sentiment que trasbalsa els sentits quan et miro sentint tot el que m' emporto de tu... i no et vaig sapiguer demanar...

Tornant fins a sempre cada nit a estimar-te a traves dels meus ulls
roçant els teus llavis amb el meu alè... sense tocar-los ...
per por a relliscar i caure a la teva boca

Sense plorar
perquè no vull que cap llàgrima et mulli
i al despertar-te em demanis que dormi amb tu

Comentaris

  • ... i ens porta a l'albada del present[Ofensiu]
    desert | 19-12-2007 | Valoració: 10

    "Els dies en què el cel està gris, el sol no ha desaparegut per sempre."

  • I el passat com a lliço[Ofensiu]
    Jaume47 | 18-12-2007 | Valoració: 10

    es una finestra oberta al futur sense peranys.
    Molt maco

  • Tot passat[Ofensiu]
    Onixnegre | 18-12-2007 | Valoració: 10

    que ha estat pres en préstec o dictat porta a la fi a un atzucac.
    Però el teu propi camí no és cap altra cosa que la teva presència en la vida.
    Claudio Naranjo

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Marta

Marta

44 Relats

222 Comentaris

52278 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
No entenc de poesia nomes de sentiments i en aquest món amagat... sóc viatgera d'històries acabades sense principis... col·leccionista d'adéus sense temps...

Fins i tot sóc a vegades l'obra inconclusa amb infinites possibilitats per a un final.

Soc com soc ...

Gracies a tothom pels seus comentaris i per la seva paciència amb mi


http://desiertodearenaypiel.spaces.live.com/

marta_dunia@hotmail.com