Nadal per a alguns

L'any passat vaig voler col·laborar en la màgia del nadal, i ho vaig fer disfressant-me de patge reial.

Vaig estar hores i hores damunt d'una carrossa, passant fred, amb picor a la cara provocada per la pintura del patge negre i llençant caramels i confetti per als nens sense parar, per fer que els seus somriures no badessin en ningun moment, va ser una experiència inoblidable, veure tanta alegria en tants nens! Mereixia la pena!

Així com acompanyar al meu rei negre a tot arreu i llegint les cartes infinites de regals dels nens més atrevits, que decidits volien parlar amb el rei de color.

Per acabar aquella màgica nit, alguns ens varem apropar a l'orfenat perquè aquells nens també poguessin gaudir del nadal i la màgia que porten els reis des de l'Orient.

En aquella casa, en el "espai de temps" lliure per parlar personalment amb aquells nens, un sem va apropar, i abraçant-me amb totes les seves forces em va dir: "per reis: vull a uns pares... siusplau". En aquell moment el cor se'm va trencar en 100.000.000.000 parts i quan amb una llàgrima a l'ull em va preguntar: "¿me'ls podreu portar?", vaig haver de marxar de l'orfenat, deixant al "meu rei" perquè li donges els arguments que jo encara no trobo.

Aquella experiència va ser dura, però a l'hora em va obrir els ulls, de la propaganda que es el nadal, i que si mirem al nostre voltant; a 200 metres de la nostre casa, hi ha algú que no pot celebrar el nadal, i aquesta festa, perquè tingui el reconeixement mundial que les grans empreses volen que tingui: ha de ser un dret per a tots els nens, i no pas un privilegi. I no ho dic només pels pobres nens de l'orfenat, sinó també per la immensitat de població desfavorida econòmicament, que no es pot permetre el luxe de fer feliços els seus fills en època de nadal.

Gaudiu de les festes, vosaltres que podeu. Però no la definiu com una data solidària: ni mol menys!