Cercador
El nas de Cleopatra
Un relat de: Pere Campàs i BonayEL NAS DE CLEOPATRA
Gairebé sempre, els novel.listes com Marcel Proust acostumen a dir com és el nas del personatge més rellevant de la novel.la.
És a dir, a una senyora marquesa li correspon nas de marquesa.
El Papa Pius XII tenía nas aguilenc o de bec de lloro, que ens el feia veure encara més autoritari del que era. Convé que ningú no es preocupi del propi nas. Sempre acostuma a estar en sintonia amb el propi caràcter.
Segons Chesterton, no hi ha nas que faci riure més que un altre. Allò que segons Chesterton, en tot cas, és còmic, és que tothom tingui nas: el reis, els jutges, els capellans. Tothom té nas i tothom respira.
Recordeu allò llatí:"Mortus est qui non respirat".
Alguna senyoreta, disgustada, s´ha fet retocar el nas per cirugia estètica, però, per bonic que se´l vegès desprès al mirall, va tornar al cirurgià pregant-li que li tornés a deixar el nas com abans, amb el qual se sentía més ella mateixa.
El pensador Pascal escriu que el nas de Cleopatra va influir en la política mundial.
Mn. Pere Campàs i Bonay
l´Autor
Últims relats de l'autor
- LA MALLERENGA QUE ENTONA, VOL ARRIBAR A "PRIMA DONNA"
- LA MALLERENGA QUE ENTONA, VOL ARRIBAR A "PRIMA DONNA"
- Morir per una cançó
- ¿A QUIN ANIMAL S´ASSEMBLA CADASCÚ?
- UN LLIBRE ÉS UN MIRALL
- Marcel Proust i la memòria adormida
- Els vells som supervivents del naufragi de la vida
- El corb saberut
- La follia del Quixot és la nostra
- EL PLANÇO D´AVET
- LA BALANÇA DEL JUDICI
- LA FOLLIA DEL QUIXOT, ÈS LA NOSTRA
- ANIMALS DE COMPANYA
- EL LLOP I LA CAPUTXETA
- LA LLENGUA DEL CALUMNIADOR