EL MÓN DEL NOM

EL MÓN DEL NOM
ÉS EN REALITAT
UN SOMNI SECRET.
ÉS L’INVENT
D’UN LABERINT
O UN LABERINT
D’INVENTS...

TAMBÉ ÉS
UN CAMÍ SINUÓS,
PLE D’ARBUSTS
DE LLETRES
DELS QUE BROTEN
SÍL·LABES
I FRUCTIFIQUEN
NOMS.
ÉS UN PLANTER
DE SÍMBOLS,
IMATGES FETES FIGUES,
LA MEL DELS SONS;
LES FLORS:
SÓN LLENGÜES.


DINS MEU:
ES CONSTRUEIXEN
LES PARAULES,
S’ENCAIXEN
ELS NOMS,
S’ESTRUCTUREN
EDIFICIS
DE MIRALLS
I S’INCINERA
L’ENCENS
DELS
SILENCIS.
SHHH...

LES PARAULES
RESPIREN,
ELS NOMS
BROLLEN
I LES IMATGES
S'ESCOLTEN;
NO SÓC JO QUI LES DIU,
SÓN ELLES QUI EM DIUEN A MI.
EM CRIDEN
FENT-ME UN POU LA GOLA,
EM XIUXIUEGEN
PETONEJANT-ME
ELS LLAVIS
I ENTRE ELS DOS:
BUSQUEM
AQUELL PRONOM SECRET
QUE MAI PRONUNCIAREM...

M'ESTIMO
LES PARAULES,
M'ESTIRO I
ELLES JUGUEN,
ELS-HI DONO
LA RAÓ
TOT I QUE
S'EQUIVOQUEN:
L’ERROR NO ÉS MÉS
QUE LA
MEITAT
D’UNA
VERITAT.
A VEGADES, ELLES M’ABRACEN
I JO LES ABRAÇO A ELLES:
ENS ABRACEM.
PERÒ D’ALTRES,
SE’N VAN
SENSE QUE JO ME N’ADONI.
JO, LES SEGUEIXO,
LES VULL TASTAR TOTES.
EM CREMEN A LES MANS,
JA NO SÓN
RES MÉS QUE
CENDRA.
M’ADONO QUE
NOMÉS PODEN APROPAR-SE
PEL SEU PROPI PEU;

PERSEGUIR-LES
ÉS EL MATEIX QUE
ALLUNYAR-SE D’ELLES...