El mirall i Jo

Moltes gràcies pel teu comentari dels meus sentiments, vull dir del me escrit.
És coneix que em passat per un col-legi religios.
Peró el que més influeix, és l'exemple dels pares, familiars, amics....
I el que estic més convensut, és que de bona persona ja si neix, el mateix que una persona dolenta també.
El que no sabem és perquè això és aixi, com tantes altres coses.
Jo mai me preguntat, si existeixo, perquè és molt evident.
Moltes coses amb fant reire, plorar i patir, per tan no soc de pedra.
Perquè som més feliços quan estimen o donem?
Això ja si neix.
M'he alegrat de coneixet.
I FELICITAS pels teus poemes.

M'agrada com descrius aquest reguitzell de pensaments abstractes que tot sovint tots tenim, per lo menys parlo per mi.
Existim de veritat, o som producte de la nostre pròpia fantasia? Som nosaltres tal com ens veiem al mirall?
Estic totalment d'acord amb tu, sobre el que dius:
"que res no és fix" que "tot es mou"
"que res no es perd que tot canvia",
"que tot es transforma, es transmuta,
que la matèria, figura i forma,
pensa i sentiment, i l'amor, fins i tot,
no són altra cosa que energia".

Salutacions
Naiade

Gràcies pel teu comentari... que m'ha duit a la teva "descoberta". Començo a llegir-te i l'inici no pot ser més provocador. Vull dir que, pel que veig, no ets dels que es conformen a confegir paraules (com jo mateix, més d'una vegada), sinó que li planteges al lector tota una sèrie de premisses que l'obliguen. Llegir aquest poema no és passar per sobre una catifa de mots encoixinats, sinó preguntar-se a un mateix per qüestions absolutament essencials. Pensar, sentir... és a dir, interpel·lar-se sobre allò que ens fa moure per aquesta vida a un nivell intel·lectual superior i que, per tant, va m´´es enllà de paura contemplació. El del mirall, immòbil, només de dues dimensions, és un pàl·lid reflex de la maquinària sensitiva que vol representar. La vida és d'aquest costat.
Molt interessant.

M'ha encantat! Tot i que, en el meu cas, seria un "dubto, aleshores existeixo"...;-)

Et seguiré llegint, m'agrada la teva poesia-filosòfica...