El millor lloc del món.

Resulta que jo, nascuda en un poble de mala mort, però molt viu, en un racó de món, però que es fa sentir, em pensava que era el millor lloc del món. Però aquesta ignorància del que era el món va començar a fugir del meu cap quan un estiu, vaig marxar de vacances al centre de la diversitat cultural. És a dir, a un lloc on el llenguatge, les robes, el pensament, les tradicions, el menjar, la manera d'expressar-se, de ballar, de ... era diferent de la meva manera, i de la resta de gent que fins ara havia conegut. I jo, sense parlar res més que català, portant els típics texans, pensant que només existia el meu poble, menjant pa amb tomàquet i castanyes a la festa de la Castanyada, vaig agafar un "flipe" total. Em vaig quedar amb la boca oberta observant on en aquella sala petita, la noia vestida amb un sari parlava amb el noi vingut de Xile en una barreja de llengües per mi desconegudes, mentre un li posava al plat una mica de cuscús a l' altre. I tantes experiències més. De seguida vaig deixar els meus costums al seu lloc d'origen i vaig posar el peu en aquell lloc misteriós de diversitat magnètica, i vaig endinsar-me a "xipollejar" un mica d'anglès, a tastar tota mena de plats diversos, i a ballar, cantar i tocar la guitarra amb aquella gent vinguda d' enlloc i de tot el món.
A partir de llavors no he perdut mai aquell record, ni el respecte envers altres cultures, ni gent simplement diferent al que des de petita m'havia envoltat.

Estic segura que si coneixem la diversitat de cultures que hi ha darrere la frontera que ens separa i que fa una societat tancada en les seves pròpies idees, podem pensar per nosaltres mateixos i ningú tindrà el poder de manipular com hem d'anar vestits, perquè haurem vist infinitat de maneres diferents de vestir, ni què pensar, perquè haurem vist milers de maneres de pensar una sola idea; ni quin idioma parlar o prohibir, perquè n'haurem sentit tants que ens hauran vingut les ganes de saber-los parlar tots.

Potser si que s'ha de viatjar lluny de casa per experimentar això, però aprofiteu l'oportunitat així que la tingueu, perquè veure món, i conèixer i creure que no només el que és teu és el millor, i entendre que respectar al que és diferent de tu mateix és essencial per viure en aquest món ple de diversitat que ens enriqueix cada dia que passa.