Cercador
El meu verd
Un relat de: kispar fidu- Compartir:
Ella s'alça dama del color per sobre de tot.
Salvatge sense cap més manera de mostrar-se.
Bella en el seu estat més natural.
Pur el verd dels entorns que m'acompanyen.
Aquell bosc que en mi creava la calma.
Bellesa pura d'intacta essència.
El meu verd que m'estimava.
Observava l'entorn,
salvatges muntanyes enlairar-se valls amunt mostrant la seva gran força.
Aquells sons que posaven música als escenaris del meu verd tan natural.
On és ara aquell verd ?
Destrucció amb la construcció.
Construint per destruir.
Tanta casa per a què ?
Massa cara està la cosa per a permetre's l'habitatge pagar.
I mentre la Natura destruïm
tan tranquils ens esperem ?
Fins que ens robin la vida rebentant-nos els pulmons.
Per on para ara el verd ?
El groc de les flames se l'emporta.
Esborra verds per dibuixar-hi negror de cendres.
Vida que s'esfuma esmicolada per una estúpida i cara acció.
Destruint-nos la vida amb la destrucció de l'entorn.
Intercanviant estúpidament la respiració dels verds per inútils mantells de gris ciment.
Comentaris
-
***[Ofensiu]Llibre | 01-09-2006
Trobo que aquest és un poema molt crític i amb força. L'inicies amb una descripció general de la natura (v. 1-3) i immediatament passes a concretar aquesta natura i ens mostres el bosc (v. 4-6). I a partir d'aquest moment comencen a enumerar-se les preguntes que sostindran el poema, l'esquelet significatiu: On és ara aquell verd?, Tanta casa per a què?, Per on para el verd?.
I les respostes... les respostes les anem trobant en cada vers, en cada paraula que s'enlaira com un crit per denunciar una realitat crua que ningú no sap parar.
Ja t'ho he dit: un poema amb força.
A nivell formal, tot i que de poesia no n'entenc com per poder-te fer un comentari a fons, m'han "molestat" algunes repeticions de paraules que considero gratuïtes. No em refereixo a repetir verd, perquè això flueix, trobo jo, bé i sense problemes. Ni tampoc als versos 12-13, on es veu clarament que es tracta d'un joc lingüístic. Més aviat assenyalaria la repetició de paraules en el vers 2 i 9 (salvatge i mostrar). Trobo que en aquest cas no es tracta d'un recurs poètic literari, sinó que és una repetició gratuïta. I el mateix em passa amb el vers 22 i 24 (estúpida). Bé: és una de les moltes manies que tinc.
Ens veiem!
LLIBRE
-
Hola!!![Ofensiu]Sol_ixent | 28-08-2006
Quant de temps sense comentar-nos, eh?
M'agrada molt aquest poema, veig que en un sol escrit, concentres un munt de qüestions d'actualitat: el preu de l'habitatge, incendis... tot emmarcat en la teva comarca, el Vallès -si no m'equivoco?-
Tot això em recorda a aquell: "Vinyes verdes vora el mar..." que té a veure amb la meva -Penedès!-
En fi, que estic "encantada" de parlar amb tu de nou per aquí...
Ens veiem!
Petonets, reina! ;-) -
jaja seras hippy! xD[Ofensiu]nina15 | 23-08-2006 | Valoració: 10
xDDDD
pero tens rao eh...
es odios veure com destrueixen boscos preciosos... i ho van destruint tot...
sisi, i et sents impotent...
vinga gemmeta, muaa!
(ara ja trobo a faltar parlar amb tu per eL msn... xD)
t'estimo... ^^
de veritat...
ets una tia gniaL... en serio!! ja es veu als teus somriures... sisi, es lu millor que tens; els somriures i les mirades plenes de felicitat ^^ (o aixo sembla jeje)
(i ja saps que mencanten els teus escrits amorosos... tens tanta rao, en tot el que hi dius!)
va, ja paro denrollarme...
fins aviat guapa!
heidi-nina
l´Autor
133 Relats
861 Comentaris
211573 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
si vols descobrir, reCREADe l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.
Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.
Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).
kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo