El meu referent se'n va amb tu

Aquestes festes que s'aproximen encara fan més sensibles les absències, però també permeten recordar més moments càlids compartits, si es pot destriar entre els sentiments ambivalents.

T'envio una abraçada de les que fan sentir-se acompanyada, per si et ve de gust posar-te-la una estona,
Unaquimera

Aquest relat emana dolçor, tendresa.
En aquets moments de pèrdua és quan més sensibles estem i podem expressar-nos amb aquesta gran emotivitat com has fet tu.
Puc dir-te per experiència que encara que son moments durs, t'enforteixen i mai s'obliden els moments, l'afecte, els records, les converses que hem tingut amb ells. Han marxat, si, però dins nostre sempre viurà una part molt important d'ells, que molts cops ens servirà de guia.
Una forta abraçada

et llegeixo i no puc mes que contenir unes llàgrimes que es fan difícils de controlar, per tant comentar, encara pot ser mes difícil
la millor solució es no llegir-lo, i comentar-lo en el record,
en el record quedarà ella , com en el record quedarà per sempre la meva ultima broma, ho recordes, "ni la corporació dermoestetica, ho arregla aixó "


petonets txell

gege

Estic segur que sigui on sigui, se li posarà la carn de gallina si llegeix el teu poema... tal com se m'hi ha posat a mi...

endavant!

ESTIMAR ES COMPARTIR, LES ALEGRIES, LES TRISTORS, ELS SOFRIMENTS,......ARA MES QUE MAI I DESDE EL FONS DEL MEU COR T'HA ACOMPANYO EN EL SENTIMENT

vessant pels mots que conformen cada vers. Hi ha moments en els que ens ve aquesta sensació, exactament la que descrius, la de saber que a partir de la seva marxa hi haurà un ahir i un demà. Sortosament, el sentiment de l'enyor es dulcifica amb el temps, i queda el teu vers final:
estaràs per sempre més
al meu cor i pensament

cuida't mama...
vagis on vagis...

Una abraçada

b

Gracies per posar paraules als meus penssaments. Jo no trovaba les paraules.....tu m`has ajudat a dir-li "fins sempre". Altra vegada...gracies.