La veu estèril

I et busco,
mentre camino per la sorra,
amb les sabates a la mà.
I et busco dins i fora de l'aigua,
al meu davant i al meu darrera,
sense angoixa ,
perquè sé que un moment o altre,
et trobaré.
De fet, no hi poso límits,
deixo que em portis on tu vulguis,
que em treguis el millor i el pitjor.
T'escolto i t'admiro,
em sorprens molts cops,
tot i que d'altres,
la teva absència,
em deixa estèril .
Continuo caminant per la platja,
entre la mar i la sorra,
entre el cel i el teu oblit,
el sol ja no crema ni jo tampoc t'espero....
Un dia més, no has vingut,
i jo, moixa d'enyorança
torno a casa sense tu.

Si algun cop em trobes
o em veus amb el nord perdut ,
no diguis re,
només abraça'm,
esculpeix a la meva pell tot el que em vols dir amb paraules,
murmura'm amb sons el que desitges en aquell moment,
i després,
Inspiració,
apartat uns dies del meu costat i deixa'm escriure .....



Txell