Tu ves fent, ves fent.... que ja estic al límit !!!

Lliga'm de mans i peus
només amb la teva mirada,
ofega'm dins la foscor
amb l'aspra solitud,
esborra tots els mots
que has escrit amb la meva sang,
però no te'n fiïs,
no em donis l'esquena
perquè a la mínima oportunitat
fugiré,
i et quedaràs
com només et mereixes viure,
completament sol,
podrint-te amb les misèries
de la teva vida,
exhaurida
només néixer.

Mortifica'm i sacseja'm
incomoda'm i turmenta'm
inquieta'm i angoixa'm
treu-me tota la ràbia
que porto dins acumulada
però al final,
guanyaré jo
perquè soc més forta
i a mi la vida ja m'ha fet seva
no com a tu que vius
darrera símbols i miratges
resguardat de la realitat.
Fes el que vulguis
però recorda aquestes paraules,
perquè quan ja no tinguis res meu
l'angoixa, se't menjarà a tu.



Yuna