El meu cor i la meva solitut

Em trobo en mig de la ciutat,
Perdut, el meu cor ha de ser rescatat,
De les sombres.
Tèrvol, el meu cor envellit,
Està perdut, en l'obscuritat,
No té ningú en qui confiar,
Només li queda esperar.
Voldria que plogués,
I que la pluja s'emporti,
Les meves penúries,
Que es desfasin,
Com el sucre del tallat.
És estrany,
Perquè tinc fred,
Però crec que fa calor.
Em tro perdut en la inmensitat,
D'un món que no és el meu.