Cercador
El meu capvespre
Un relat de: Pere Campàs i BonayUs he buscat, Déu meu, tot fent marrada,
lector febril, per mi tot eren nords,
el sol es pon, tinc l´ànima cansada,
vull anar a viure amb pau amb els meus morts.
La lluna treu el cap a la carena,
els grills, tocant ferrets, celebreu Déu,
amb llur ric-ric dels ulls em cau la bena,
Senyor, us creia lluny i sou dins meu.
La lluna veig a un toll emmirallada,
Ja s´ha fet nit, surt a cantar un gripau,
sento que el renya una òliba enutjada,
quan parla Déu no s´ha de fer sarau.
Tot buscant Déu he caminat de massa,
cada camí em duia a un lloc confús,
mes ara veig que no vaig fer cap passa,
sense Jesús amb mi cap a Emaús.
Mn. Pere Campàs
l´Autor
Últims relats de l'autor
- LA MALLERENGA QUE ENTONA, VOL ARRIBAR A "PRIMA DONNA"
- LA MALLERENGA QUE ENTONA, VOL ARRIBAR A "PRIMA DONNA"
- Morir per una cançó
- ¿A QUIN ANIMAL S´ASSEMBLA CADASCÚ?
- UN LLIBRE ÉS UN MIRALL
- Marcel Proust i la memòria adormida
- Els vells som supervivents del naufragi de la vida
- El corb saberut
- La follia del Quixot és la nostra
- EL PLANÇO D´AVET
- LA BALANÇA DEL JUDICI
- LA FOLLIA DEL QUIXOT, ÈS LA NOSTRA
- ANIMALS DE COMPANYA
- EL LLOP I LA CAPUTXETA
- LA LLENGUA DEL CALUMNIADOR