Cercador
El meu camí: (Introducció)
Un relat de: pseudo- Compartir:
Feia temps que somiava en que arribés aquest moment. Em trobo en un bar, i mentre prenc la meva beguda, la meva ploma corre sobre la llibreta amb tranquil·litat, sense sentir-se cohibida.
Avui ja puc afirmar que hi ha un abans i un desprès. Per fi entenc com es sent l'escriptor de contes de la història que mai he escrit.... Realment a la vida existeixen històries i personatges increïbles.
Si creia que la meva aventura havia estat plena de màgia, i de casulitats. Avui he entés que per molta imaginació que puguis arribar a tenir mai podràs copçar la grandesa d'aquest món...
Poder que comenci pel principi, oi?
Fins aquell moment no m'havia plantejat tot el que representava agafar un tren aquella mateixa tarda... Veia que podia estar davant el camí de la meva veritat. Tindria uns dies per a desconnectar del món que coneixia, i a la tornada podria planteja-me la vida d'una altra manera...
Just aquella setmana però, havia après a gaudiar una mica més de la vida... El temps és molt important. Per a ser feliç, cal ser conscient dels segons que transcorren davant teu, palpar-los un darrera l'altre, i gaudir d'ells...
Això sembla fàcil, oi? Paraules sencilles que no amaguen cap metàfora... però que no són les coses més simples les més màgiques? Havia d'aprofitar aquell viatge per apendre a gaudir del meu temps, entre d'altres coses...
Realment sense en David mai m'hauria animat a marxar... va ser ell el que em va encoratjar a acompanyar-lo. Ens vem trobar a l'estació de trens de Girona, amb intenció d'arribar a Barcelona, on agafaríem un segon tren cap a Burgos.
Sobretot em sentia plè d'un sentiment d'incertesa... Com aniria tot plegat? Arribariem a Santiago?
Tot i les ganes d'arribar, el viatge i la nit van ser plàcids. Érem a Burgos, a punt d'emprendre la aventura...
Comentaris
-
La introducció.... fantàstica[Ofensiu]brideshead | 28-07-2005
Vaig dir-te que llegiria aquest camí, també, i encara que he trigat una mica més del que vaig dir, aquí estic.
I que consti que he fet cas de la teva recomanació: he començat per la introducció, i seguiré pel primer i segon capítol. Encara no els he llegit, ho faré per ordre.
I aquest començament m'ha deixat molt bon gust de boca... s'hi veu reflectida, totalment, la teva il·lusió per fer aquest viatge, les teves expectatives, els teus interrogants... Esperes molt del viatge, i ens ho vas transmetent, mica en mica.
I aquesta reflexió:
"...
Per a ser feliç, cal ser conscient dels segons que transcorren davant teu, palpar-los un darrera l'altre, i gaudir d'ells...
Això sembla fàcil, oi? Paraules sencilles que no amaguen cap metàfora... però que no són les coses més simples les més màgiques? Havia d'aprofitar aquell viatge per apendre a gaudir del meu temps, entre d'altres coses... "
m'ha semblat enriquidora, perquè, com bé dius tu, està feta amb paraules ben senzilles, que no amaguen cap metàfora.... però cal llegir-les i rellegir-les... dir-nos-ho a cada instant, a nosaltres mateixos... per no perdre l'essència vital, aquella que fa que trobis en qualsevol petit detall, el motor que et fa avançar, cada minut, cada dia...
Seguiré llegint!
Una abraçada ben forta!
-
Quina sorpresa...[Ofensiu]Gorwilya | 30-06-2005 | Valoració: 8
quan he entrat a llegir-te no m'esperava trobar l'introducció d'aquest relat que vas dir que havies de fer... Quan pengis la continució ja ho aniré llegint, que ja et vaig dir que no m'ho perdia... ;)
Que tinguis sort escrivint, o com has dit traduint, la continuació del relat! De moment està força interessant...
Una abraçada i petons!!
Gorwilya
P.D. Portava uns dies desapareguda de RC, però ja torno a ser aquí a llegir els teus relats... :P -
Un començament...[Ofensiu]annah | 13-05-2005 | Valoració: 10
d'una història que crec que, a jutjar pel seu inici, no deixerà indiferent... a veure com cuntinua aquest camí...
Una forta abraçada...
Anna -
esperant la continuació, doncs..[Ofensiu]Tiamat | 18-04-2005
vull remarcar un "poder" que se t'ha colat, enlloc de potser.. que increïblement gironí! m'ha fet somriure una bona estona, veure'l aquí al mig. Lleixa, xarbotar, i més parauletes delicioses que tenim a la nostra terra.. (sóc una enamorada de Girona, sí, què passa?)
però aquest poder.. (per qui no ho sàpiga, es pronuncia "pudé"..) m'ha fet moltíssima gràcia (una gràcia d'aquella tendre, de sentir-te identificat, per entendre'ns)
Ho sento, ja sé que aquest comentari és una bajanada, i que pudé po que feia pas cap mena de falta que el cardés!, però goita, ja està fet :P
apa, ens veiem a la propera trobada multitudinària de girona!
Tiamat
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
48 Relats
256 Comentaris
81427 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Vaig néixer el 22-10-1984 a Barcelona, tot i que des dels 4 anys visc a Girona.Doctor en tecnologia.
Al setembre del 2006, vaig tenir la sort de publicar el meu primer llibre: 'Primeres Poesies', amb l'editorial Emboscall, algunes de les quals es poden trobar en aquesta plana (Ulls d'infant per sant Jordi, Mirada en Flama, Sonets XIX i IX, Flor de Tardor). El llibre es pot trobar a les principals llibreries gironines i en algunes de Barcelona, també mitjançant les webs totllibres ,
Llibreria Ona i
Casa del Libro
Al setembre de 2007, he vist publicat el meu segon llibre, també amb l'editorial Emboscall, sota el títol Escrivint entre deliris el qual conté alguns relats que podeu trobar en aquest web, encara que els hi ha calgut una bona repassada.
Torno a voltar per aquestes planes després d'una temporada d'abstinència...
Per qualsevol dubte: albert.trias@gmail.com