El mataren

Un relat de: Xantalam

El mataren, el mataren!

I no vas voler mirar on anà el tret,
no vas voler, no,
mirar la sang en la tolla
ni com brolla
de la ferida d'un cap innocent.

No vas tenir valor de mirar
la darrera mirada,
la que en els ulls mor,
excavats de terror,
implorant, en va, que no el matin.

El mataren, el mataren!

I no arribà a temps, el pare,
per salvar-li la vida.
No arribà, no arribà.
Abans va ser el tret de bala
i la sang freda, covarda.

El record no vol dormir oblidat,
entre llençols; ara treu el cap
i una veu dolça emmudeix la nit.
La veu torna amb deler de viure-hi:
pare, quans anys tindré quan sigui gran?

El mataren, sí, el mataren!



Comentaris

  • Quants d'anys tindré quan sigui gran ? [Ofensiu]
    leonardo | 18-02-2009 | Valoració: 10

    aquesta pregunta del fill m'ha fet encongir el cor. Que ben dibuixada la desesperació del pare i la injustícia de la pèrdua.
    M'ha arribat! gràcies per la teva ajuda
    Una abraçada

    leonardo

  • No és estrany[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-02-2009 | Valoració: 10

    que ploressis escrivint aquest colpidor poema. Imagino la desesperació d'aquest pare.
    A mi també em desespera la barbàrie humana.
    Et felicito per saber expressar-ho tan bé.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • Molt emocionant[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-02-2009


    Corrents elèctriques commouen els sentiments, dels pares que volen veure grans els seus fills, i sols veuen la bala traïdora quan els hi esquincen els somnis. La crueltat humana pot fer això, i coses pitjors, però mentre ens quedi la paraula, i ens faci rodolar una llàgrima, haurà valgut la plena llegir les teves lletres de renglons curts, o les del mestre Jaume Cabré, d'on has begut el teu moment creatiu.

    Petons.

    Ferran



    .

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

592 Comentaris

134447 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic