El mar parla per tu

bon cap de setmana

...posats a donar idees i dir bajanades (més que res perquè després de moltes bajanades, de vegades surt alguna opció bona), fer una mena de mix entre el teu petit homenatge a OhCapita i el concurs que hi ha en marxa en aquests moments.

Un poema (o narració, és clar), en què ell sigui el protagonista al costat de la platja llarga de Castelldefels.

Bé... no deixa de ser un senzill (i bell) poema dedicat, igual que aquest que tinc ara al davant, però jugaria amb la particularitat de presentar-se a concurs (i potser que molta més gent de l'habitual se'l llegiria --i això, ja és un petit homenatge, no?--).

Bé: és una idea.

Continuaré pensant. A no ser que em diguis el contrari (ei! sobretot no em facis pensar perquè sí, que em cansa molt --no hi estic acostumada, saps?... hehe--).

Un petó,

LLIBRE

refrescant, vivificador, i amb un punt de sal... aquest mariner segur que trobarà el port on l'estàs esperant!

... semblen ones arribant suaument vora mar, a l'arena solitària d'aquest hivern sense fi.
I en estar estructurat el poema amb versos i estrofes de diferent mida, encara les fa més semblants al vaivé de l'aigua...
Molt bo!

el somriure a través del mar de les paraules que ens porta allò que desconeixem en persona!
Té uns versos bonics de debò
"traspassaries l'horitzó
i traçaries millor el camí"

Les imatges són encertades.

COMENT

Una manera senzilla d'agrair les paraules d'una persona a qui no coneixem. I és que... és ben curiós, aquest fenomen d'internet.

Ens has mostrat unes sensacions que estic segura que molts compartim. No sabem qui hi ha darrere un nom. Com molt bé dius, no coneixem el rostre, ni la veu, ni la rialla... però sovint sabem quines són les seves afeccions, les seves passions. Sovint, sense tenir una cara per imaginar rere les paraules que llegim, coneixem més aquella persona que a un possible company de feina.

M'ha agradat la senzillesa i plasticitat amb què has enfocat el tema.

Salut!

LLIBRE

I sé que amb un vaixell,
un timó,
dues veles,
traspassaries l’horitzó,
traçaries el millor camí,
aniries a buscar l’infinit.

És fantàtic! M'encanta! És com un cop d'aire fresc, dinàmic, encisador...

Thalassa

he llegit el teu poema;
tant bén estructurat, situant perfectament les paraules, per produir un efecte visual i un ritme de so al llegir-les... ets una artista de la paraula, una estratega del vers i del poema...
JUGUES a capitans i a mars i a vaixells...
però, en el darrer vers, en el darrer segon, quan sembla que ja el poema és mort...
apareix la pinzellada més important, que obre interrogants per al lector:
"i ell m´ho diu tot de tu... capità"
allí està, amagadet, l´AMOR, nedant contra les onades, espiant nit i dia...
fantàstic!!!

La senzillesa suau amb què fas la teva ofrena d'admiració envers algú desconegut i alhora interiorment, potser conegut, per què té la capacitat de commoure't i d'inspirar-te un poema, fa que els que et llegim, almenys parlo per mi, restem del tot fascinats. Gràcies per a regalar-nos aquest íntim bocí de generositat.

M'agradat, demostres un bon coneixement de las personas, envers la seva passió per el mar.
una abraçada

No sé com ho he fet, se me'n ha anat el dit, ho sento.
Faig un segon intent.

Conéixer una persona a través del mar, dels sentiments i els valors que li inspiren.
Saber moltes coses només amb això i poc més.
Crec que ens comencem a conéixer molts de nosaltres, només en llegir-nos. No deixen de ser expressions dels que sentim i pensem, de qui som en realitat.
Felicitats!

Una abraçada i fins aviat!

S'entreveu la claror d'una màgia en el bell oneig d'aquest poema. És tot un regal de paraules!
Tant l'escrit com el comentari són com dos somriures còmplices avançant mar endins a bord de la fantasia...

Un deu pels dos!

corprès!! El què has escrit m'ha arrelat . No sé què dir. Mai m'havien dedicat tanta passió!!

Em tremola l'ànima,
s'humitegen els ulls
de tanta màgia
que m'escrius

No em mereixo
superb regal
i aviat em marejo
quan bufa el mestral

Gràcies, et mereixes molt més del que et puc donar. Ni totes les abraçades, ni tots els petons poden agrair el que m'has donat. Ara ja et tinc a prop, ben a prop, sento la teva fragància i el teu sabor, ....

Si algun dia ens coneixem, ...., voldràs venir amb mi a l'infinit?