El màgic estel

M'ha sorprès que nomes amb 10 anys ja puguis escriure aquestes meravelles.
Et comento aquest relat, perquè a mi també m'agrada observar els estels imaginant
que em diuen coses. Potser aquesta afició amb ve de quant tenia els teus anys i el meu pare m'assenyalava els planetes, galàxies i anava aprenent els seus noms.
Continua escrivint que ho fas molt be.
Una abrasada ben forta.
Naiade

Ens miren i ens piquen l'ullet cada nit. I sí, tens raó, tenen la màgia d'amagatzemar els nostres somnis quan els observem i estem desperts, i així, en tornar-los a mirar ens ajuden a no oblidar-nos d'ells...

Petons, bonica... va ser un plaer conèixer a una relataire tan maca per fora i ara també, per dins...

angie

Sí que és maco, sí... què hi ha de més bonic que asseure's a la terrassa en una nit calorosa i mirar el cel com brilla? De veritat...

Són poemes molt macos, per tenir 10 anyets...

Petons, noieta! Espero que estiguis tenint un bon estiu!

AnNna

que surt a passejar cada nit, amb la seva llum i la seva alegria. Una alegria que fins i tot fa que els altres deixin de sentir ira.

I va volant, fent el seu camí, fins que la mare lluna, / i se l'emporta volant...

Ooooooohhhhh !!!!!

Ara ens quedem sense estel!

Però no, perquè segur, segur, que a la nit tornarà a sortir a passejar.

Tens tota la raó, LLIRIDAIGUA, els estels són màgics!!!

Un petonet,

LLIBRE

Que hi ha més màgic que els estels?
Qui no ha estat una estona contemplant la màgia dels estels i gaudint de la pau i serenor que descrius en la teva poesia?

Continua així, i no deixis mai d'escriure!!

Jo no en tinc cap
tu no serás poetesa
perque ja ho ets,
endavant.

Melcior.

La petita espurna,
va suaument caminant
fins que arriba la mare lluna,
i se l'emporta volant... (PRECIÓS)

M'ha encantat, tots els estels són màgics és veritat, tu els fas ser-ho amb la teva tendresa i dolçor. M'has fet recordar una nit que també vaig quedar-me a observar els estels, una sensació preciosa veritat ? quina pau es respira. Tu ets la lluneta que s'emporta embruixats de somriures els estels.

Una abraçada molt fora per el meu somriure relataire !

Els estels semblen tenir vida pròpia i realment si els mirem sembla que ens curin les males cares i les desil·lusions, són com petonets de cel.
M'agrada la tendresa que li dones a l'estel màgic i com la seva mare la lluna l'enlaira com si jugues amb ell.
Mirar el firmament és una de les coses més boniques, està ple de misteris...

Un petonet i fins la propera!