El Llibre del Perfecte amor VIII (AVENTURATI)

AVENTURATI
1. L'amor de Déu és un, però
es manifesta en el cor a través
de dos focs, l'un dolç, l'altre
salat
1'. El dolç és la llum de l'amor
que guia i transmuta el pecat en
flama viva.
El salat és el foc de l'amor que
purifica i crema tot el que no és
la sal de la vida.
1''. L'un és destre, l'altre sinistre.
El mig és estel que gira.
2. EL Zou té el pa de la
saviesa i la prudència.
En Thiery té el vi de
l'amor i la fe.
La Therèse tè l'aigua i
la sal de l'hospitalitat
en el cor.
2'. L'un dreça el cos i l'esperit.
L'altre l'anima i el purga.
La tercera el guareix i consola.
2''. Els tres manifesten el seu
amor per la paraula, i són en l'U.
3. Els nostres mestres espirituals
són estimats per sobre
de tota persona, però amb un amor
ocult.
3'. Els nostres mestres vitals son
estimats per sobre de tot amic,
però amb un amor guardat.
3''. El nostre Mestre interior és
l'Amic en persona.
4. L'abisme dóna vertigen als
Savis i fa als Sants.
La gent senzilla l'ignora,
gràcies a l'amor de Déu, i
els malvats el neguen i els
espera.
4'. EL Cel dóna cos als Savis i alegria
als Sants. La gent senzilla hi creu
perquè coneixen l'amor, i els malvats
el neguen com aliè a la seva natura.
5. De Saturn a la lluna creixent
només hi ha una diferència, i és
l'acció del foc regenerador.
5'. L'Ocell d'Hermes roman viu i
amaga la saviesa en el seu si.
4''. EL buit que ens rodeja és
tan ple com el nostre cor.
Els poetes ploren en pensar-hi.
5''. L'única veritat.
6. Els somnis són com la memòria
de Déu que ens arregla el passat,
ens recorda el futur i ens esmena
el present.
6'. A la nit hi ha una porta oculta
per accedir als móns de la nostra
pròpia natura i comprendre'ls.
6''. La vigília en el somni
ensenya i purga. El somni en
la vigília ensenya i realitza.
7. L'Ocell antic menja els Llibres
Savis per a salvaguardar-los de
la mort.
7'. L'única tradició es transmet
a través de l'ànima dels homes
purs i regenerats.
7''. La paraula de Déu.
8. La companya que Déu ens ha
donat creu en la nostra paraula,
però no creu en la nostra fe ni
en la nostra esperança.
8'. I això és com creure en el fruit
sense creure ni en l'arbre ni en
la llavor.
8''. "Que el que Déu ha unit, l'home
no ho separi."
9. La vida és la música del cor,
i el cor és la llei de la vida.
La lletra són totes les petites
coses amb què l'adornem cada dia.
9'. La llei de l'or és la seva puresa
i la seva incorruptibilitat, i el seu
esplendor és la llum amb què s'adorna.
9''. L'or del Senyor s'encarna
al cor dels homes que l'adoren.
10. Quan ens sentim dèbils físicament
acudim als medicaments dels homes.
10'. Quan ens sentim dèbils espiritualment
hem d'acudir a l'oració
a Déu.
10''. L'única medicina veritable és
l'unió del cel i de la terra.
11. Menysprear i rebutjar l'amor
d'un home o d'una dona, és greu.
11'. Menysprear i rebutjar l'amor
de Déu, és mortal.
12. Ser creient no vol dir creure
en Déu; ser creient vol dir creure
a Déu i fer només la seva voluntat.
12'. L'obediència és el fonament de
la veritable fe que segueix la
voluntat divina sense jutjar.
13. Creure a Déu és viure en
l'eterna seguretat de la fe
i de l'amor.
13'. Creure al dimoni és viure en la
perpètua impotència del dubte i de l'odi.
13''. Creure's a si mateix és enganyar-se.
14. La tristesa és la mare de
totes les desgràcies, perquè en
ella no hi pot viure l'Esperit
de Déu.
14'. L'alegria és la mare de la gràcia
i del do de Déu, perquè és el niu
on l'Esperit es coba.
14''. La Santa Presència de Déu
fa l'home just.
15. Ens hem de buidar absolutament
de tota pena i de tota
alegria vanes, perque tant sols
romangui en nosaltres la veritat
del principi.
15'. Perquè és la font de l'alegria de
viure que es fonamenta únicament en
l'enyor i en el desig del Paradís
perdut on rau la vida pura.
15''. Allà és on comença el
miracle de Déu.
16. Quan el profeta perd el seu
do d'estimar perquè en ell s'instal
·la la tristesa
16'. També perd la paraula i el poder
de Déu, que són els que el menen
al seu destí i a la seva glòria.
16''. Només Déu el pot tornar
al camí que desbroçava.
17. La lectura de les Savies
Escriptures és molt útil per a
entendrens a nosaltres mateixos
i per comprendre Déu.
17'. L'estudi dels comentaris, les
tradicions i l'història ens porten
a l'interès per la seva font comuna.
17''. La font d'aigua viva del cor
de l'home bo s'enceba amb l'ajut
de tota l'humanitat.
18. L'amor és el máxim exponent
de la Creació completa.
18'. Els que estan faltats d'amor penen
durament en l'exili.
18''. La Salvació total només vindrà
per l'amor.
19. El temor als homes i l'oblit
de Déu no és el mateix que el
temor a Déu i l'oblit dels homes.
19'. Ja que si aquest allunya del
món i mena a la via de la Salvació,
aquell, en canvi, tan sols aconsegueix
apagar l'Esperit en nosaltres.
19''. Però l'amor a Déu i als homes il·lumina
i fa perfecte, com el Sol que guareix el nostre
home interior.
20. Hem d'obeir la veu de
Déu amb intel·ligència i fe,
encara que avui ens demani que
oblidem el que va manar-nos
ahir. Però per això cal necessàriament
que el sentim amb
claredat, per no caure en
el dubte o en la indiferència
que maten, certament.
20'. Abraham, no el va obeir fins al
final sense entendre? I no ha esdevingut
docns Pare de multituds?
És que era oient de Déu, i la seva fe
era perfecte com l'or, tal i com
es provà en la pedra de toc del
sacrifici.
21. Ens hem de fer semblants als
Sants Patriarques, que eren homes
virtuosos, per unir-nos a la
puresa de la Presència divina,
que ens donarà un fill semblant
al Pare del Cel.
21'. La virtut, la puresa i el do,
són com la fe, la gràcia i l'amor
que ens fan un amb l'Únic Senyor
Déu per l'acció del seu fruit
Perfecte.
21''. El camí del cel consisteix
en la generació del foc blanc.
22. Senyor que sembres constantment
la teva benedicciò entre els homes
des del Cel.
22'. Dona'ns la pau Santa que comprèn
els teus designis a la terra.
23. Tu que escoltes les nostres
pregàries i les acompleixes
en el món.
23'. Dona'ns la fe que obre els
ulls a la teva veritat magnífica
en la vida.
24. Senyor Pare del Sol que
fecundes la terra de vida i
d'amor.
24''. Donan'ns la llum de veritable
intel·ligència que ens obre el camí
vers Tu.
25. Senyor del Perfecte Amor,
fes florir els nostres cors i fructificar
les nostres ànimes del bon fruit, per accedir
a la perfecta unió d'amor amb Tú per sempre.
Amén.
26. L'amor coneix l'ésser amat,
com el foc coneix l'aigua i
genera en ella el Sol.
26'. Busquem l'Amat al món, i busquem-
lo en els demés; però trobem-lo,
sobretot, a dins el nostre cor.
26''. El sol és un ull que estima.
La Lluna és un cor que riu.
27. Déu ens escull, a vegades
sense que nosaltres mateixos
ho volguem, i quasi sempre
sense que els demés entenguin
el perquè, ja que Ell veu molt
més enllà que nosaltres, per
dintre i per fora.
27'. La tasca que Déu ha escollit
per a cadascú de nosaltres tan
sols la sap Ell, i tant sols Ell
por fer que arribem a realitzar-la
sempre i quan els nostres cors
rebin el seu amor, i s'obrin a la
seva voluntat perfectes, tal i com
cal.
27". A la fi, tots jutjarem amb
encert, ja sigui per a riure, ja
per plorar. Esforcem-nos doncs
ara en no jutjar res ni ningú
i en estimar el proisme com a
nosaltres mateixos, tal i com va
manar-nos Jesús.
28. Avui molts riuen de les
coses santes, la majoria les
ignoren o obliden, i alguns les
volen interpretar segons els
seus pensaments mundans i hipòcrites
al servei de les eglésies desviades.
I els pocs creients de
cor que encara suren sobre les
aigües de l'Abisme han de restar
muts i cecs davant l'orgullosa
ignorancia i la mentida triomfant.
28'. Un dia, la rosada del cel davallarà
en qualsevol aurora i els fills estimats
que hauran romàs esperant la
promesa delMestre de veritat i vida,
menjaran i beuran sense fi de la
pura substància i de la pura essència
de l'Univers diví, i es faran lliures
i vivents per sempre, mentre els orgullosos
i els hipòcrites tastaran
amb vòmit la brutícia de l'infern
que els pertocarà en herència.
29. Llavors, els ignorants, els
bruts i el falsos mestres entendran,
veuran i recordaran la
promesa impresa als cors dels
homes, però no podran assolir
la llum nodridora amb les seves
mans i amb les seves boques
tacades del pecat i de la immundicia.
29'. Esforcem-nos en expiar i en
transformar la marca del pecat en
marca de llum i senyal de puresa,
i no recaiguem en el nostres misèries
dia a dia, ans demanem l'ajut i el
socors del gran metge de les ànimes
i dels cossos, que ens recorduirà
a la salut primera i última, per
l'acció del seu amor i la seva
misericòrdia infinites.
30. Dona'ns Senyor la teva llum i dona'ns el teu amor perquè poguem tornar a predicar
la teva paraula bona i deslliurar els cors que pateixen de les bardisses de l'error i de la
por , fins a fer-los un amb el teu cor, com Tu fas Un el nostre cor amb la vera font de
vida i amb l'Únic Sol d'amor eterns. Amén.
"Aquesta és l'oració de la Vetlla de la Pentecosta per a esperar i
demanar el descens del Sant Esperit de Déu sobre nosaltres."
31. Moltes vegades els homes no
són el que aparenten ésser, només
cal però, fixar-se en la llum
dels seus ulls i de les seves
paraules per a reconèixer-los
veritablement.
31'. La Saviesa oculta parla sovint
per la boca dels homes bons, i mostra
el seu bell rostre als eterns amics
del seu cor, i el seu somriure al
seu únic Amant per a unirs-s'hi en un
bes.
32. Hem d'estimar el proïsme
per molt caigut i per molt
equivocat que estigui, perquè
en ell dorm o lluita encara
la llum de Déu per a redreçar-lo.
32'. El nostre veritable proïsme és
per tant aquesta llum que ens habita
i il·lumina per dintre i per fora,
perquè és ella el nostre germà,
la nostre Mare i el nostre Pare
units en Un.
33. El millor que podem oferir

a Déu per a Ell i per a nosaltres
és la totalitat del nostre cor, perquè
així podrà guarir-nos completament
i menar-nos fins a la puresa en la
que Ell assentarà la seva Glòria.
33'. L'Obra de Déu es fa en nosaltres
per l'oferiment sant a través de la
pregària, i nosaltres la fem en
el món i en els demés per la seva
paraula de vida encarnada dins el
nostre cor canviat.
33''. Rep Senyor tot el nostre cor en
les teves mans molt Santes perquè puguis
netejar-lo i fer-lo lluir de nou amb
la teva llum magnífica que cura, condueix
i dóna vida.
34. No ens aventurem a voler conèixer
el món ocult abans que sigui
hora perquè cauríem per la nostra
maldat latent en una mort profunda.
34'. Aventurem-nos a oferir el
nostre cor enterament al Senyor
perquè Ell purifiqui i el redreci
i l'habiti per l'eternitat de la
seva Glòria.
35. Els Sants àngels de Déu
romanen dintre nostre malgrat la
nostra caiguda, sempre i quan al
nostre cor encara hi quedi amor.
35'. Ells es manifesten a fora
per l'amor perfecte del Senyor
que ens els mostra en la seva bellesa
i en la seva bondat quan
som trobats reials, fidels i purs.
36. L'àngel bo que s'uneix
a la Saviesa és aquell que
estima sempre i ens allibera
de la mort.
36'. Ell no ens abandonarà en el pas
difícil, i es farà un amb nosaltres
si renunciem als nostres fardells
i a les nostres faltes.
37. La llum de Déu és vivent,
és una, és pura i és santa,
i il·lumina l'esperit dels
creients amb la paraula.
37'. La paraula viva surt de la llum
i dóna a llum la llum , per a autoreconèixer-
se en l'amor.
38. Els diferents homes que
conformen el nostre ésser només
son un quant al bé que hi roman
per a unificar-los o rebutjar-
los.
38'. Tan sols la llum de Déu pot
transformar les tenebres en llum,
si les tenebres, no obstant, la reben
i s´hi lliuren.
39. Car si les tenebres romanen
rebels en si mateixes, la llum
finalment les abandona a la
seva negritud mortal i solitària.
39'. El Dia de Déu posa en evidència
el bé i el mal a través de la vida,
i la vida és la llum de Déu.
40. El nostres passat es fusiona
en la foscor o en la llum segons
els actes de l'etern esdevenidor.
40'. El nostre futur es conforma a
la vida segons la pregària i la fe de
cada moment.
40''. El present és i s'imagina en la
contemplació de l'única veritat.
41. El Pare ens escolta i ens
veu sempre, però respon als nostres
desitjos solament a través de
la pregària.
41'. La Mare, que és tota amor, ens
demana amor i ens el dóna quan
responem amb el cor a les seves
crides.
41''. EL Fill es fa un amb nosaltres
quan el Pare i la Mare ens han reconegut
seus, perquè nosaltres els hem
reconegut nostres.
42. La Filla del Gran Rei és
la Presència divina que espera
fer-se Una amb l'home interior
tornat a néixer.
42'. La nostra Princesa es farà
Reina, i el Rei del Cel davallarà
fins el fons del nostre cor a retrobarla.
43. El que sotmet serà foragitat
per a fer un nou món
on la llibertat i l'amor circulin
i perdurin sense traves.
43'. El Príncep del cel i de la
terra desfullarà la Rosa dels set
pètals fins a trobar l'amor.
44. Llavors els seus fills,
reunits en la puresa, cantaràn
càntics de joia i donaràn
lloança a Dèu.
44'. Tot l'orbe transformat
en recta via esdevindrà justícia
en el Nou Món.
45. Lloat sia el Senyor del móns que puja i que davalla per a la salvació del seus i de si
mateix. Amén.