El Llibre del Perfecte Amor V (TANT A VIURE)

Un relat de: prudenci

TANT A VIURE
1. Si menyspreem o rebutgem la
vida, som insensats que viuen
insensatament.
Si acumulem o cobdiciem la vida,
som insensats que moren ignominiosament.
Si fem circular la vida, som vius
i serem vivents, i podem arribar
a la Santedat i a la Saviesa per
la seva acció única.
1'. El que diuen les Escriptures és cert,
però pot semblar llunyà o absurd fins que
no es realitza en nosaltres.
Fem la nostra devoció en el cor i sotmetem-
nos a la via sense violència, abans
que sigui massa tard.
El cor sap i lluita, però el seu entorn
està malalt.
2. Viure la vida és molt més senzill
del que sembla, però es pot
tornar inextricablement complicat
se la volem dominar, violentar o
sotmetre.
2'. El que la perd, o el que se la treu
estan en un gran error ,però no sabran
l'abast del seu crim fins el dia en que
se'ls hi demanin comptes.
3. Si pels nostres crims o la
nostra desgràcia hem arribat a un
grau de sofriment tal que no el podem
suportar amb les nostres pròpies forces,
demanem ajut a Déu amb apenediment
i sinceritat, i si no ve, no
desesperem fins a l'extrem de treuréns
la vida, més aviat demanem-li a Ell
que ens la tregui si li sembla convenient,
i Ell ens la treurà o ens la
tornarà, perquè ès l'únic que pot fer
amb la vida el que Ell vulgui.
3'. No podem saber a quins horitzons ens
pot dur el nostre sofriment i la nostra
follia, però no sabem tampoc les vies
del Senyor, que vol probar-nos fins l'extrem,
per veure si malgrat qualsevol
desencaminament i qualsevol horror, som
capaços de mantenir el cor fixat en Ell,
o, si més no, la nostra voluntat exigua
i la nostra fe sotmeses a la seva voluntat
Totpoderosa.
3''. El Senyor ès bo, i vol per a cada
un del seus fills la vida salva deslliurada
dels absurds fastigosos de la mort i dels
enganys destructius del diable. Però a vegades
ens els fa veure malgrat el nostre esfereiment
i els nostres crits. Preguem-li i ens tornarà
a la vida.
4. Quan estiguis a punt de morir,
i arribi a casa teva un home desconegut
i ple de vida, no l'envegis,
dónali el poc que et queda: un plat, un
llit i un Llibre, i veruràs com ell et
dóna a tu el poc que li queda, és a
dir, la seva vida.
4'. I si l'home se'n va sense dir-te res,
no pateixis, és que ha deixat a casa
teva tot el seu bagatge, que a partir
d'aquell moment ja et pertany tant
sols a tú.
4''. Intercanviem amb els escollits
del cor totes les nostres pertinences
exteriors i interiors, perquè aquesta
és l'única manera de coèixer-los
i de donar-nos a conèixer.
Un fuig, Un roman, Un dóna.
5. Sempre podem tornar a viure com
abans, només cal recordar, estimar
i demanar la vida pura i excelsa del
Paradís, que vàrem perdre per la nostra
desviació i el nostre oblit imperdonable.
5'. Per acostar-se a la vida només cal un
cor obert i una ment buida. Per acostar-se
a la vida només cal estimar la vida.
Per allunyar-se de la vida n'hi ha prou amb
oblidar l'amor, la bellesa i el do del
cel. Per allunyar-se de la vida n'hi ha prou
amb oblidar què és la vida.
6. La vida baixa del cel i es fixa,
creix i es reprodueix a la terra, pel
goig de tots els éssers terrestres
i celestes.
6'. Si volem regenerar-nos i accedir a
la vida eterna del començament i del
final, demanem i fixem la vida pura
que Déu deixa anar a dojo sobre nosaltres.
7. Fixar la vida és trobar el moment
i el lloc adequat per a cada cosa. És
veure el que cal, és sentir el que se'ns
diu.
7'. El volàtil és pur però no té còs,
és etern però no roman, és en si
mateix però no pot perpetuar-se en un
sense l'ajut de la terra.
7''. La terra pura agafa el cel i
es conforma a ell; llavors viu i fa
viure per sempre.
La unió del Cel i de la Terra dóna
la finalitat de totes les coses.
8. Volem saber què fer, perquè estem
aquí, quin és el nostre designi, què
se'ns demana.
8'. Fem-nos un amb el proïsme de baix i de
dalt i ho sabrem, ho farem, ho disfrutarem,
ho acomplirem!
9. La via curta és absolutament
inspirada i és complexa als ulls
dels homes, dintre de la seva senzillesa.
9'. La via llarga és fruit del l'estudi i la
comprensió, i és més fàcil d'accedir
a ella per a la majoria.
9''. Déu ens diu què hem de fer.
Escoltem-lo, preguem-lo, obeïm-lo,
agraïm-lo, encarnem-lo.
10. Si tu ets jo, qui sóc jo? 10'. Si jo sóc tu, què sóc jo?
10''. Si som un, per què no serem l'Unic?
11. El cabdell es fa més gran cada dia
si vivim en la ceguesa del que ignora.
Qui el desfarà?
Qui l'entendrà?
Qui s'en sortirà?
Qui el suportarà, al final?
11'. No pensem gaire amb el nostre cap
malalt i feble. Sentim més aviat el
camí del cor que no s'enganya a si
mateix, i seguim-lo amb humilitat i
sense pressa, per a fer-nos Un amb Aquell
que ens guia en silenci.
11''. El poder roman ocult.
12. Com podem pensar en poseir bens
materials, dominar als demés o fernos
famosos, si no ens posseim, no
ens dominem i no ens coneixem a
nosaltres mateixos?
12'. Aquell que té el seu cor i el món sencer
a la mà, coneix el seu poder i sap què
fa, però no se'n vanagloria, més aviat
es sotmet al judici del Senyor i dels
seus Sants en la terra , i viu.
13. Creure és voler.
Voler és poder.
Poder és saber.
Saber és amar.
Amar és viure.
13'. Qui pot viure sense creure,
amar sense voler, i
saber sense poder?
Només els insensats, els Savis i el bojos.
13''. Beneït sia Déu que ens ha donar el
sentit inmediat, la saviesa possible, i
la bojería santa per Ell.
14. En si, tota la vida és una gran
búsqueda. Molts no arriben, la majoria
no recorden, algún troba, pocs accedeixen
al fi.
14'. No ens perdem en les banalitats d'aquest
món, doncs al final no ens serviran de
res. No perdem el temps. Estimem, vivim,
busquem, preguem, i lloem a Déu.
14''. EL fi tots el coneixerem en el cor;
tot es redueix a voler-hi arribar o a fer
veure que ho oblidem, a l'espera que
ens oblidin.
15. Estimar és donar al proïsme el
millor de nosaltres mateixos, d'allò
que hem rebut, o del que esperem
tenir. És creure que a dins tenim
amagat el més gran tresor i buscarlo
en un mateix i en els demès. És
trobar-lo i és administrar-lo amb
cura.
15'. Quan ens sentim menyspreats o rebutjats,
oblidats o combatuts, anem a dintre
de nosaltres mateixos a buscar l'amor
veritable.
Allà on no hi ha mentida ni incomprensió.
Allà on tot roman en l'única veritat i en
L'únic amor perfecte i un.
Allà on som coneguts des del principi.
15''. Esperar és veure i esperar
més enllà de tota aparença contarària.
16. Quan sentim el poder de Déu a
sobre nostre, sigui amb rigor o
sigui amb amor, resem, perquè no
sabem fins a quin punt pot afectar
a la nostra feble constitució la seva
força.
El rigor de Déu fon tot el que no
sigui El mateix i fins a tot a
Ell es posa a prova.
16'. L'amor de Déu crema fins i tot
aquell que l'estima si no està perfectament
purificat i net per la seva
gràcia.
El poder diví és molt més gran del que
ens puguem imaginar, perquè és total, i
això estranya als prepotents i als incrèduls.
17. L'única manera de veure la bellesa
com és, més enllà del bé i del mal,
en la seva efimeritat o en la seva
eternitat, és a través de l'amor veritable,
que té el poder d'aturar el món
i fer-nos viure l'etern en el temps
d'un bes.
17'. El veritable amor ho pot tot per
perpetuar l'estada amb l'ésser estimat,
és per això que venç i supera fins i tot
a la mort que no perdona, i roman eternament
fixat en l'única llibertat de la vida
eterna i pura.
18. Per a assolir l'ésser estimat hem
d'estar nets de tota màcula i usar dels
poders com un nen que juga innocentment.
18'. Qui ens alliberarà de la desgràcia
si no actuem amb puresa, amb humilitat
i amb senzillesa davant d'Aquell que ho
pot tot i ens estima?
19. Perdre la fe és perdre la possibilitat
d'actuar lliurement en aquest món d'imatges
i tancar-se imbècilment la porta de la
felicitat futura.
19'. Els poders de l'amor es basen en la
certesa de l'amor retrobat i en la seguretat
del final feliç que la seva acció
madura lentament.
18''. L'amor és el més bell, el
més poderós i el més etern dels
estats que pot assolir l'home.
20. No tinguem por al poder.
Tinguem por la brutícia, a la cobdicia,
a l'odi.
20'. Els elements d'aquest món es
recombinen sota l'acció de l'amor
que els mou.
21. La fragilitat de la nostra
condició sotmesa esdevé desgràcia
i esdevé tristesa i sofriment si
no accedim a l'estat etern en el
que res no ens taca, res no ens
malmet i res no ens mata.
21'. Allà on no hi ha lletgesa, ni
judici, ni mort, allà hi roman aquell
moment perpetu en el que el nostre cor
i el nostre amor són un amb Aquell que
ens estima, ens espera i ens vetlla.
22. El Llibre neix de l'amor del
Senyor per nosaltres, però nosaltres
estem encara bruts del fang d'aquesta
terra impura.
22'. El nostre amor pel Senyor és real,
però és feble i insignificant, si
el comparem a un sol respir de la seva
boca closa.
23. La via iniciàtica és molt
difícil. No està feta per als
superficials, ni per als subtils,
ni per als retorçats, ni per als
que es donen importància. Esta
feta per als senzills, per als
amants, per als rigorosos i per
als infants de Déu.
23'. El trobament iniciàtic és crucial,
és fort, és important, i pot ser còmic,
fins i tot.
Allà posem en joc el més important
de nosaltres mateixos, però la senzillesa
venç en tota ocasió.
22''. La paraula de Déu roman brillant
i viva, tanmateix, com una perla a
dins la seva conquilla tosca.
23''. Estimem als que ens han fet, ens
han cuidat i ens han guiat durant la
vida, perquè són la imatge de Déu en
el món.
24. No ens enfadem amb els demés a
causa de la seva estupidesa, perquè
tots som estúpids davant de Déu.
Perdonem-nos i mantinguem-nos en la
pau del Perfecte, o resem per ells
si la seva ofensa és greu.
24'. La pau del Senyor és el més fàcil
i el més difícil de conquerir. Però hi
ha una manera simple i ràpida d'accedir
a ella, que és estim
ar-ho tot i a tothom
sense engany i pregar per a nosaltres
mateixos i pel proïsme amb perseveráncia
i amor.
25. El dia que ens adonem del nostre
dèficit d'amor a Déu, a la Natura i als
homes, esclatarem a plorar i les nostres
llàgrimes esdevindran com una llum que ens
obrirà els ulls a la veritat de l'ésser únic.
25'. La natura és una petita mostra de la bellesa
de Déu, i tot i amb això no la veiem,
no la sentim, no l'estimem.
25''. Obriu els ulls, lliures infants
de Déu i llegiu el Llibre que Ell ha preparat
des del principi per a vosaltres!
26. La llum del món posa al descobert
el veritable nom de totes les
coses.
26'. El Senyor veu al descobert en els
nostres cors; ens coneix abans que el
coneguem nosaltres.
27. La Verge Mare negra realitza
tots els nostres desitjos més enllà
de la nostra voluntat caiguda.
27'. La llum lluu al defora i a dins, i la
promesa santa de l'amor roman mentre la llum
perdura.
27''. El sant do de la vida és
entregat als fills estimats mitjançant
l'amor perfecte.
28. Un núvol encès, un capvespre,
un buf de vent, ens poden ensenyar
molt més que tots els llibres amb
els que ens casem inútilment.
28'. Tanmateix, les Santes Escriptures
sempre són a punt de donar-nos allò
que necessitem en cada moment i que necessitarem
al final.
29. Ens hem de donar compte abans
de res del nostre estat caigut i no
creure en la nostra intel.ligència,
en el nostre coratge i en la nostra
fe mediocre.
29'. La veritable fe és la que veu, la que
toca, la que tasta, i rau al fons del
cor des d'on l'hem de manifestar a fora
inmediatament.
29''. Caure és saber, però també és oblidar.
Creure és veure, però també és recordar.
30. Déu ens estima arreu on siguem,
malgrat que nosaltres no el recordem
o el neguem.
30'. Tanmateix el cant del gall a l'alba
fa recordar l'amor d'Aquell que ens
vigila sempre.
31. Quan el van clavar a la creu
era entremig d'un guerrer i un pobre,
i els va perdonar als dos.
Ens perdonarem nosaltres a nosaltres
mateixos?
31'. Un el va menysprear, i l'altre el
va reconèixer.
Qui menysprearà el seu ésser caigut i
Reconeixerà el Senyor per ésser salvat?
32. El màxim exponent de la vida és la
Ressurrecció del Senyor en el seu cos de
Glòria.
Ell és la vida i la veritat oculta.
32'. Qui serà tant boig com per no esperar,
estimar, obeir i adorar el Senyor de Vida
que ens salva de la mort?
32''. Déu ha pot tot, i l'amor és més fort
que la mort, i la venç sempre.
Això és veritat.
33. L'elevació de la Santa Pedra
fa veure la veritat de les petites
coses del món.
33'. Així, hem d'aprendre a buscar
la veritat a tot arreu, perquè hi
roman oculta.
34. El Rei és Un i beneieix a Déu
i als homes.
34'. La Reina és Una i veu Déu, i Déu
la veu.
34''. El Fill és Unic i roman
ocult i lliure.
35. La vida és plena de portes que
nosaltres no veiem, i el bé i el mal
entren per elles i es salven o es
perden arrossegant-nos amb ells al
seu destí.
35'. Com ens podrem salvar de l'increible
abisme obert als nostres peus si no demanem
al Senyor cada dia el seu ajut i el
seu socors?
36. El món de l'Enemic és un món
abstrús, complex, sòrdid.
36'. El món de l'Amic és un món senzill,
lluminós, viu.
36''. La llum separa tota veritat i salva.
37. Si hi ha alguna cosa de la que no
es pot parlar sense coneixer-la, és
de la Sang de Crist.
I si hi ha alguna cosa que no
es pot negar coneixent-la és el
Esperit de Déu.
37'. Parem compte doncs en el que
diem i en el que fem i pensem, perquè
podríem fer la nostra desgràcia sense
saber-ho, com deia Cattiaux.
38. No trobarem la benedicció de
Déu per el nostre treball, per
la nostra voluntat o per les nostres
lectures savies.
38'. Trobarem la benedicció de Déu per
la nostra humilitat, pel nostre amor
i per les nostres llàgrimes. Però sobretot
per l'oració sincera del nostre cor.
39. "La poesia és una arma carregada
de futur". Això va dir el poeta, i
això fa el profeta amb la seva
paraula santa i veritable.
39'. L'escola dels veritables fills de
Déu és l'Escola del Sol on tot es veu,
s'entén i s'aprèn per la llum.
39''. Sol i Lluna s'uniran per a
l'eternitat del seu ésser Un.
40. El dia de la pau arriba quan
la mort és exiliada.
És un dia sincer en el que els
valors de la nostra ment i del
nostre cor s'unifiquen per l'Art.
40'. El pacte de la pau mai serà apartat
de l'home, com el pacte de l'amor mai
serà oblidat per Déu.
40''. La temperança ens guarda en
bon estat dins el dia de la Ressurrecció.
41. La nostra ressurrecció és la
realització palpable de l'amor
del Senyor per nosaltres, i del
seu poder.
41'. Cantem himnes de lloança a Aquell
que en treu de la mort per menar-nos
a la vida eterna i pura.
42. L'hàlit de vida que creà el
primer home és el buf que apartarà
la mort de la nostra presència
i ens salvarà per sempre.
42'. L'aire que surt de la Pedra s'ha de
resguardar per insuflar la vida al Caos,
d'ell a ell mateix.
42''. Bufa, Senyor, sobre els nostres
cors impurs, per fer-hi la llum.
43. L'únic metge de les ànimes
malaltes que sofreixen en l'exili
és el Senyor de Vida, perquè Ell és
l'ànima santa del Univers.
43'. Vine, Senyor, a desvetllar la nostra
fe adormida i feble perquè podem ésser
admesos al Col·legi Sant on tot es viu
i es toca.
43''. L'Escola del Senyor és única i
universal, i el seu ensenyament és
la vida pura, que es veu es toca
i es menja.
44. L'Arbre de Vida no és un simbol.
És una creu amb el peu verd.
És una bandera victoriosa.
És un aliment etern.
És la porta que mena a la veritable vida,
on es lluita per la perpetuació de
l'única veritat.
44'. L'Arbre de Ciència donà la mort a
Adam, però pot manifestar fruits de
vida pura, saviesa i santedat si oïm
la veu que ens crida de nou al coneixement
de la veritat eterna.
45. Déu Pare és Un.
El Fill és Unic.
L'Esperit és Universal.
La Mare és triple i Una.
45'.El misteri de la Trinitat és el
misteri de Déu fet home a través del
perfecte amor.
45''. Oh amor etern que ens portes més
enllà del cel i de la terra!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: