Cercador
El llibre de l'ahir
Un relat de: Josep VenturaObro el llibre de l’ahir
pels fulls del Nadal
aquesta tarda fa molt fred
posarem a escalfar el Tió,
estarà tip? Nenes prepareu el bastó
i aprendre una bona oració.
Dalt de la muntanya penja
d'un cel gris de neu, la cua
d’un estel lluent, una lluna
que s’amaga i el toc d'una campana.
El bestiar està aconduït, les vaques
els porcs, el xai, els conills i el cavall,
poc a poc es va fent fosc, la gent
es recull per sopar a l’abrigall de casa.
Mirem amb il·lusió el pessebre
fet a la taula de l’entrada
una rusca fa de cova, una branca
d’arbre i una capsa de muntanya.
Una molsa verda a la vall
i una blanca a la carena i uns
pastors amb el gos i les ovelles
escalfen l’olla amb un foc de paper vermell.
I unes gallines al paller
vora la casa, i un camí al pont
d’un riu de plata on s’hi capbussen
uns ànecs com baldufes.
Encenc una espelma en aquesta nit
freda, dins la cova escampa la fosca
i per quan s’acabi he penjat una lluna
fina i blanca fins que Jesús l’apagui.
Els camells amb els tres Reis
enfilant la carena i un seguici
de patges amb saques d’il·lusions
i somnis per la nit que s’apropa.
Tota la família vora el foc
asseguts a l’escon, el Tió
té el morro calent, el tapem
amb un sac i anem a resar
al celler, corrent, corrent
Caga Tió pim-pam per Déu
Nostre Senyor, pim-pam moments
de màgia, moments d’il·lusió
aixequem el sac i, Oh! torrons d’avellana,
taronges, uns joguets i fins carbó.
S’ha fet curt el moment, hem
buidat l’il,lusio però ara mateix
tornem a començar, somiarem
amb llums de Nadal, un pessebre i el Tió..
El gos m’acompanya a la porta
a veure quin temps fa
la nit s’ha tornat blanca
cauen volves de coto, el gos
gira cua cap el seu racó.
Anirem a dormir aviat,
que freds són els llençols
darrere uns vidres entelats,
la teulada plena de neu
i un vent llarg i gelat.
Arriba ja l’albada, obro la finestra
i admirat miro el prat i el bosc
molt nevat, els animals tenen gana
és hora de treballar, per dintre el
paller els pardals busquen gra.
Ens tirarem boles de neu saltant i corrent
fins el gos està content, farem ninots
amb gorro, bufanda i un nas d’espigot
anirem a la cova del pessebre a donar
gràcies a Déu.
S’acosten les ombres d’una nit blanca
que s’enduen el Nadal, dins el foc
el Tió fa brasa i espurnes d’il·lusió
acosto tres passes els Reis a la cova
on llueix un llum que no s’apaga.
pels fulls del Nadal
aquesta tarda fa molt fred
posarem a escalfar el Tió,
estarà tip? Nenes prepareu el bastó
i aprendre una bona oració.
Dalt de la muntanya penja
d'un cel gris de neu, la cua
d’un estel lluent, una lluna
que s’amaga i el toc d'una campana.
El bestiar està aconduït, les vaques
els porcs, el xai, els conills i el cavall,
poc a poc es va fent fosc, la gent
es recull per sopar a l’abrigall de casa.
Mirem amb il·lusió el pessebre
fet a la taula de l’entrada
una rusca fa de cova, una branca
d’arbre i una capsa de muntanya.
Una molsa verda a la vall
i una blanca a la carena i uns
pastors amb el gos i les ovelles
escalfen l’olla amb un foc de paper vermell.
I unes gallines al paller
vora la casa, i un camí al pont
d’un riu de plata on s’hi capbussen
uns ànecs com baldufes.
Encenc una espelma en aquesta nit
freda, dins la cova escampa la fosca
i per quan s’acabi he penjat una lluna
fina i blanca fins que Jesús l’apagui.
Els camells amb els tres Reis
enfilant la carena i un seguici
de patges amb saques d’il·lusions
i somnis per la nit que s’apropa.
Tota la família vora el foc
asseguts a l’escon, el Tió
té el morro calent, el tapem
amb un sac i anem a resar
al celler, corrent, corrent
Caga Tió pim-pam per Déu
Nostre Senyor, pim-pam moments
de màgia, moments d’il·lusió
aixequem el sac i, Oh! torrons d’avellana,
taronges, uns joguets i fins carbó.
S’ha fet curt el moment, hem
buidat l’il,lusio però ara mateix
tornem a començar, somiarem
amb llums de Nadal, un pessebre i el Tió..
El gos m’acompanya a la porta
a veure quin temps fa
la nit s’ha tornat blanca
cauen volves de coto, el gos
gira cua cap el seu racó.
Anirem a dormir aviat,
que freds són els llençols
darrere uns vidres entelats,
la teulada plena de neu
i un vent llarg i gelat.
Arriba ja l’albada, obro la finestra
i admirat miro el prat i el bosc
molt nevat, els animals tenen gana
és hora de treballar, per dintre el
paller els pardals busquen gra.
Ens tirarem boles de neu saltant i corrent
fins el gos està content, farem ninots
amb gorro, bufanda i un nas d’espigot
anirem a la cova del pessebre a donar
gràcies a Déu.
S’acosten les ombres d’una nit blanca
que s’enduen el Nadal, dins el foc
el Tió fa brasa i espurnes d’il·lusió
acosto tres passes els Reis a la cova
on llueix un llum que no s’apaga.
l´Autor

112 Relats
478 Comentaris
90668 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
regastell@hotmail.com