El llibre de l'ahir

Un relat de: Josep Ventura
Obro el llibre de l’ahir

pels fulls del Nadal

aquesta tarda fa molt fred

posarem a escalfar el Tió,

estarà tip? Nenes prepareu el bastó

i aprendre una bona oració.



Dalt de la muntanya penja

d'un cel gris de neu, la cua

d’un estel lluent, una lluna

que s’amaga i el toc d'una campana.



El bestiar està aconduït, les vaques

els porcs, el xai, els conills i el cavall,

poc a poc es va fent fosc, la gent

es recull per sopar a l’abrigall de casa.



Mirem amb il·lusió el pessebre

fet a la taula de l’entrada

una rusca fa de cova, una branca

d’arbre i una capsa de muntanya.



Una molsa verda a la vall

i una blanca a la carena i uns

pastors amb el gos i les ovelles

escalfen l’olla amb un foc de paper vermell.



I unes gallines al paller

vora la casa, i un camí al pont

d’un riu de plata on s’hi capbussen

uns ànecs com baldufes.



Encenc una espelma en aquesta nit

freda, dins la cova escampa la fosca

i per quan s’acabi he penjat una lluna

fina i blanca fins que Jesús l’apagui.



Els camells amb els tres Reis

enfilant la carena i un seguici

de patges amb saques d’il·lusions

i somnis per la nit que s’apropa.



Tota la família vora el foc

asseguts a l’escon, el Tió

té el morro calent, el tapem

amb un sac i anem a resar

al celler, corrent, corrent



Caga Tió pim-pam per Déu

Nostre Senyor, pim-pam moments

de màgia, moments d’il·lusió

aixequem el sac i, Oh! torrons d’avellana,

taronges, uns joguets i fins carbó.



S’ha fet curt el moment, hem

buidat l’il,lusio però ara mateix

tornem a començar, somiarem

amb llums de Nadal, un pessebre i el Tió..



El gos m’acompanya a la porta

a veure quin temps fa

la nit s’ha tornat blanca

cauen volves de coto, el gos

gira cua cap el seu racó.



Anirem a dormir aviat,

que freds són els llençols

darrere uns vidres entelats,

la teulada plena de neu

i un vent llarg i gelat.



Arriba ja l’albada, obro la finestra

i admirat miro el prat i el bosc

molt nevat, els animals tenen gana

és hora de treballar, per dintre el

paller els pardals busquen gra.



Ens tirarem boles de neu saltant i corrent

fins el gos està content, farem ninots

amb gorro, bufanda i un nas d’espigot

anirem a la cova del pessebre a donar

gràcies a Déu.



S’acosten les ombres d’una nit blanca

que s’enduen el Nadal, dins el foc

el Tió fa brasa i espurnes d’il·lusió

acosto tres passes els Reis a la cova

on llueix un llum que no s’apaga.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

96002 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com