El joc turc

Un relat de: Llibre

A la reunió de la comissió es respirava un ambient espesseït, i quan el Pere va decidir que no quedaven més temes per discutir em vaig alegrar. Jo havia entrat al partit per fer feina, no per entretenir-me amb picabaralles de criatura.
-Anem a fer un mos? -va proposar el Josep.
-M'hi apunto! -li vaig respondre, engrescada de nou.
I deu minuts més tard seiem tots al voltant d'un parell de taules, esperant els entrepans que havíem demanat.
-Hem acabat molt aviat, avui -va comentar el Josep-. Què podem fer, després de sopar?
-Res de res, nois -el Pere sempre jugava el paper de pare protector-. Demà comencem la nova campanya i ens cal descansar.
-Au, vinga! -va protestar en Xavier.
-Què fem, doncs? -insistia el Josep-. Anem de marxa? Qui s'hi apunta?
-En Pere! -vaig saltar jo.
-Tinc una idea -va proposar ell en adonar-se que no pensàvem claudicar-: veniu a casa.
-A casa teva?
-Tinc un joc turc que encara no he provat. El vaig comprar fa tres mesos, quan hi vaig anar de viatge.
-Per què no? -vaig decidir.
Al final, com passava sovint, només n'havíem quedat quatre. La resta havien marxat amb excuses ben variades. Ens vam repartir entre les dues motos de què disposàvem i en mitja horeta ja érem asseguts de nou al voltant d'una taula, però aquest cop era la del menjador del pis d'en Pere, qui tenia al seu davant la caixa rectangular de fusta del joc turc i l'obria amb parsimònia.
-Nois: tinc una notícia! -va exclamar tot enriolant-se-. No recordo el nom del joc.
-Tant se val!
-És que... tampoc no recordo les regles.
-No fotis!
-Au, vinga!
-Ho dic de debò!
-Sabeu què? -va decidir en Josep-. Si no juguem a res, jo vaig a menjar alguna cosa. Què puc agafar, Pere?
-Tu mateix.
-Ei, espera, Josep! -li vaig cridar-. T'hi acompanyo.
Mentre en Josep i jo assaltàvem la cuina tot preparant diferents platets per fer un ressopó, en Xavier i en Pere es van quedar al menjador, donant voltes a la caixa del joc, als palets de fusta blancs i negres, a les boletes de colors, i amb la seriositat que sempre els caracteritzava intentaven treure'n l'entrellat.
Però no van trigar gaire a arraconar-ho i encetar la conversa que estava pendent des que havíem acabat la reunió. Vaig obrir un parell de llaunes d'olives i vaig preparar un bol de galetes salades més atenta a les veus que m'arribaven a través de la porta entreoberta, que no pas a la feina que estava fent.
-Quina necessitat tenia en Jesús de fer aquella mirada poca-solta? -s'exclamava en Pere.
-No t'hi capfiquis! No anava per tu!
-Creu-t'ho! En Jordi...
-Deixa'l estar, en Jordi! Estem parlant d'en Jesús!
-Però saps que es van trobar?
-És clar. No era cap reunió secreta.
-Si no era secreta: per què no m'ho van dir?
-Qui?
-Qualsevol dels dos!
-Pere: tan important, és?
-Sí!
-Puc entendre que et molesti, però són ben lliures...
-De fer el que vulguin? -gairebé va cridar-. I una merda!
-La disciplina de partit...
-L'ètica d'amics, Xavier. L'ètica d'amics!
-Estem parlant a nivells diferents.
-Doncs puja on sóc, que t'anirà bé.
Just en aquell moment en Josep i jo vam aparèixer de nou al menjador i tots dos van callar. Més per hàbit que per necessitat perquè tots érem del mateix sector.
-Parlàveu d'en Jesús, no? -va insinuar en Josep en seure.
-I d'en Jordi -va aclarir en Xavier.
-Quin Jordi?
-Qui vols que sigui? -en Pere estava ben nerviós.
-Ah! -en Josep maldava per posar-se al corrent-. Però, què hi té a veure?
-En Jesús i en Jordi es van reunir -vaig puntualitzar jo, per ajudar-lo.
-Ostres! No en caço una!
-Això s'arregla assistint a totes les reunions -va disparar, ben sec, en Pere.
-Ei, tio! -aquest cop en Josep s'havia molestat-. Si et pica et rasques!
-Què passa? No tinc raó?
-Saps que no puc venir més sovint. Estic amb exàmens!
-Exàmens? -quan volia, en Pere podia ser ben desagradable-. I què fots, aquí?
-Eo! Ja ho tinc! -vaig tallar jo la conversa-. Ja sé com funciona, el joc aquest! Ara que m'he mirat bé les fitxes, em sona haver-hi jugat.
I vaig començar a explicar les regles del joc turc, del meu joc turc, les que m'estava inventant mentre parlava perquè: qui pot tenir ganes, de sentir baralles i discussions?
Vam jugar fins la matinada.

(1996)


Comentaris

  • no diré res[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 26-03-2005

    be, ja veus que et vaig llegint, aquests relat m'ha recordat les meves militàncies de quan era jove ... voliem arreglar el món i no mos sabiem arreglar a nosaltres mateixos ...

    una abraçaferradapetobesada

    Conxa

  • M'ha agradat.[Ofensiu]
    Jondalar | 25-03-2005

    M'ha agradat el dinamisme dels diàlegs dels personatges.

    Jondalar per que estic enamorat de l'Ayla.

    Les explicacions sobre Backgammon no son inventades.

    Gràcies pels comentaris.

  • No ha estat malament (COMENT3)[Ofensiu]
    Linkinpark | 02-03-2005 | Valoració: 9

    I no se q dir. Ben narrat i bona història.

  • Té gràcia[Ofensiu]
    Shu Hua | 24-02-2005 | Valoració: 9

    L'ambientació en un partit polític d'esquerres és anecdòtica, podia ser qualsevol reunió d'amics. Però, com qui no vol la cosa, li dóna al relat un caire social del quan n'anem una mica falts, avui en dia. La història, no es veu com acabarà i sobta la sortida de la dona. Intel.ligent, per altra banda. Segurament una mare de dues nenes ha hagut de fer servir tècniques d'aquestes més d'un cop.
    I com a crítica literària, tenint en compte que no en sé, encara he dit bastantes coses. Apa, un petó
    Glòria

  • mmm. farem el k podrem[Ofensiu]
    Equinozio | 23-02-2005

    com que no se k s'ha de fer, faré el que em dongui una mica la gana... i ja em direu si m'ha passat de llest.

    Jo del text m'he quedat amb el final que diu que es va inventar les regles del joc. Jo penso que tot i que no te gaire argument el text el final és interessant perquè ens deixa veure que hi ha vegades que s'ha de fer qualsevol cosa per canviar el tema de la conversa, suposo que m'he quedat amb això pq a me casa el meu germa i la meva mare sempre per sopar estan discutin de tonteries i jo intento canviar el tema dient que feia sol o qualsevol tonteria haviam si paren però... no ho fan...
    jejej

  • recordo...[Ofensiu]
    Lavínia | 23-02-2005

    que em vas fer un comentari sobre la funció dels diàlegs en una narració meva. És veritat, en el teu fan una funció correcta: fan evolucionar el relat (sempre he tingut en compte el que em dius). La tècnica, doncs, és bona i l'estil és àgil, es llegeix bé i té la mesura suficient perquè el segueixis per veure quin desenllaç té, amb la qual cosa t'adones que el títol no sols és l'anècdota, sinó que funciona el motiu i com allò que clou la narració: s'havia de jugar, doncs es juga.

    De contingut, probablement, és el que més m'ha agradat de tots: "qui pot tenir ganes de sentir una discussió?" És millor jugar "fins a la matinada". El que passa és que també m'hagués agradat saber per què en Pere es va enfadar amb els altres dos què és el que li havien de dir. El "jo" protagonista té seny i quan vols jugar no importen les regles. Aniria bé tenir un joc turc de tant en tant!

    Bé, Llibre, fins una altra i moltíssims petons, bonica.

  • sóc un d'aquests companys del coment...[Ofensiu]
    neret | 23-02-2005

    ...que no tenen massa afinitat per la poesia :-)

    o sigui que tambè agraeixo que hi hagi relats per comentar (no sé si aquesta setmana te'n podré comentar gaires, però en tot cas ho faria la setmana que ve, diacord?)

    El relat en si, el trobava molt atraient pel títol i pel plantejament, però m'ha decebut una mica en el desenllaç... esperava quelcom més que l'annècdota final (jo hauria fet el mateix, tot sigui per no discutir!)

    el que si que m'ha semblat és que estava molt ben escrit, sense cap error, amb un ritme adequat en els diàlegs, les paraules justes... tot, vaja

    m'he quedat amb la sensació que, pel poc que hi havia a explicar, estava molt ben explicat!

    fins una altra

    jordi

  • Ambient[Ofensiu]
    pivotatomic | 23-02-2005

    L'ambient que recrees en aquest relat és, per mi, el millor del lot. El sopar, les motos, el joc, és que m'hi veia allà dins.

    Com ja han dit els meus ilustres pedecessors, la història és, potser, el de menys. Un arriba al final amb un sentiment de "I?", tot i que si juguem a fer d'Alicia, d'aquesta anècdota aparentment intrascendent en podriem veure la llavor del posterior distanciament al que semblen condemnats els protagonistes d'aquest relat, membrs tots d'un petit partit d'esquerres (els de dretes no van 4 en dos motos, oi?). I, així, tot el relat adquiriria la trascendencia d'una resposta de l'Oracle de Delfos, tan críptica com intel.ligent...

    Però potser és molt imaginar, oi?

    Ah, també m'ha encantat com domines la conversa, sense res que falti o sobri. Sembla fácil, però no ho és...

    I gràcies pel detall de publicar alguna coseta en prosa, pels insensibles com jo ;-)

  • Tècnica...[Ofensiu]
    rnbonet | 21-02-2005

    ... i ofici! (Em sembla que ja ho havia dit).
    El que més em crida l'atenció és la manca d'errors ortogràfics, tan habituals per aquestes pàgines...
    La història, passable...; l'habilitat narrativa, excel·lent!

  • Tots ens em sentit així!!![Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 21-02-2005 | Valoració: 8

    Tots ems estat en una d'aquestes discusion sobre companys, o amics, que si he fet, si ha dit, o no hauria d'haver dit... i certament, el plantejament que fas és clar i original, desenvolupes des d'una idea quotidiana, una situació de certa tensió, sense gaires pretensions literaries, sense una acció trepidant, sols es constata una realitat quotidiana, i un fet trivial, un joc sense regles, una escusa per una trobada, porta a un desenllaç inesperant i un pèl sorprenent. En cap moment sabem cap a on va el relat, no ens adonem fins que acaba que no anava a en lloc més que on s'ha iniciat.

    Començo els coments de la teva setmana per aquest relat, perquè l'he vist sol i hem sabia greu. Ara ja té un comentari, ja està una mica més acompanyat. No m'ha semblat un relat excel.lent però si original. Un petó i bona setmana ( aquesta fas vaga eh!!!!!)

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llibre

160 Relats

1348 Comentaris

277549 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero