el jo ignot

Un relat de: llu6na6




EL JO IGNOT

Branden carros de vida incipients.
Al defora tot és brugit, colors.
Embalums, gàbies de lleons, girafes.
Elefants domesticats, domadors.
La societat prepara el fuet...
T'inscriuen a la llista, t'adjudiquen
el paper. L'espectacle ja és a punt.
T'empastifes la cara i en va cerques
la faç que diuen és- i no és - la teva.
A trapezis de somnis, enllà enlaire,
fas ; desfàs ; cabrioles, salts mortals,
sabent que abaix el buit esgarrifós,
vertigen fet amant, vol seduir-te.
-No. Avui no !- Trems. Prems fort dits i cor,
i allà abaix milers d'ulls t'expecten. Compte!
Cal mostrar un cos bell, jove, habilitat.
Ser el millor. Enlluernar de llum . Coratge.
Merèixer aplaudiments i un mos de pa.
Potser després, de més a més, potser,
com qui no ho vol, plouran calfreds i flors.
De nit al camerino interior
llevades les pintures, inquiet,
cerques al mirall d'un perquè
el jo ignot.


Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]
    Xinxeta | 13-09-2005

    Ric, ple de metàfores, molt personal. Endavant!

  • uauau!!![Ofensiu]
    Capdelin | 13-09-2005 | Valoració: 10

    quina paròdia de la VIDA mateixa!
    vertigen de paraules, ventall d'accions, de sensacions, de temors, de somnis...
    però...
    el que més m'ha impactat és...
    la soledat del camerino... el mirall, tu, nua del món, davant de tu... sola...
    pensant... si... val la pena tant atrafegament i risc per un mos de pa i un grapat d'aplaudiments...
    o és que...
    dins teu... hi ha una força que t'empeny a fer allò que més t'agrada...
    malgrat el risc...
    m'ha encantat!!!
    una abraçada!!! i vigila!!! al menys posa una xarxa protectora sota teu... mai se sap!

  • M'ha semblat[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 13-09-2005 | Valoració: 10

    molt bonica aquesta poesia. L'ús d'elements del circ li dona encara un toc més de tristor, ja que hi ha el tòpic dels pallasos del circ, que sempre ploren rera la pintura.

    M'agrada com mostres les "obligacions" i "l'esclavatge" de la societat, per exemple, quan dius

    "Cal mostrar un cos bell, jove, habilitat.
    Ser el millor. Enlluernar de llum . Coratge."

    Mostres cóm hem de lluitar en una societat cada dia més competitiva, cada dia més cruenta amb les persones. I quina cosa curiosa que la pròpia societat la formen les pròpies persones...

    El fet que no posis cap punt i apart, i tots els versos vinguin seguits, li dón un ritme com frenètic, que bé podria comparar-se al ritme frenètic de la vida mateixa.

    Tanmateix, i això ja és una opinió a gust personal, jo hagués deixat un espai al final, abans del vers "de nit al camerino", potser per marcar més el silenci que, després de la "funció" rodeja la persona.

    En definitiva, m'ha semblat un poema molt ben fet, amb una comparació excel·lent, usant d'una manera perfecte les imatges del circ i adaptant-les meravellosament a la vida diària de les persones.

    Un barret per vos!!

    Una abraçada.

    Salz.


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: