El gran jo

·Es conta la història que en aquesta nit inaugural, abans que el gran Enrico Caruso es fes famós, va ser aclaparat per la por escènica. Mentre estava entre caixes, la seva gola es va contreure amb un espasme de terror. La suor va rajar del seu front Estava a punt de fugir. El va assaltar sobtadament una idea: "El petit jo en l'exterior està escanyant al gran jo en l'interior. El jo que desitja cantar.... que pot cantar..... deu sorgir". Un crit murmurat. "Fora del meu camí! Fora! Fora!" Els tramoyistas el van mirar espantats, i altres membres del repartiment es van preguntar si Caruso havia perdut el sentit. Per a quan va arribar el moment fes la seva entrada el cantant, el "petit jo" havia estat vençut i el "gran jo" estava al comandament. Després que Caruso va acabar la seva ària, el públic es va posar dempeus ovacionant i cridant: "Bravo!" S'havia possessionat de la persona de Caruso una força poderosa. Va sorgir solament quan va reconèixer que una força feble estava retenint-lo i va actuar segons aquest coneixement.