El futbol, el Pep i altres coses del "montón"

M'agrada el futbol, que quedi clar, m'agrada com a esport, ja no és el meu preferit però és manté en una privilegiada posició, dit això començo:
Veient l'adeu del Guardiola tot plegat em fa una mica de por, no podem endiosar a gent que en el fons no ha fet gran cosa, o si més no, tan sols ho ha fet en un àmbit...entenc que el seu personatge, de la seva persona no opino ja que no el conec, és agradable, sap parlar i en un món, el del futbol, on els tòpics i les imbecilitats son una epidèmia s'agraeïx algú que parla be, però com tanta i tanta gent pública d'aquest país. Tan sols escoltant-lo alabar al Getafe o al Betis, elevant-los a un potencial tipus Milan o Manchester, podriem dir que la seva credibilitat queda entredita...però vaja, entenc que per molta gent el Barça és un sentiment i el continu endiosament entra dins de la normalitat.
El paio va dir un dia que ens haviem de despertar ben d'hora per aixecar el país i atenció: ha quedat com una de les frases de l'any!! com si d'un filosof es tractés. No crec que n'hi hagi per tant i més sapiguent que actualment hi ha molta gent que és desperta ben d'hora per tan sols observar la seva davallada social.
Ja que ell és un referent, com molts altres, trobo a faltar la seva valentia, perquè ningú d'aquests que la gent i nens admiren es caguen amb els bancs o amb el format subrealista de la societat que vivim? ah no, queden bé i a sobre no diuen res, si més no original.
Un altre Déu, en Messi...aqui ja no dic res perquè si fessin una entrevista a la pilota que tan bé domina, segur que diria coses més interessants que aquest virtuós futbolero...tot un referent!...i segueixo trobant a faltar gent pública valenta, que és mulli, que diguin les coses tal com son...cert és que no és la seva feina, però aleshores que no donguin remeis màgics per tirar el país endavant: despertar ben d'hora diu el geni!!
Però el futbol és aixó, mou masses, més ben dit, les domina, crea odis i amors, passions incontrolades i posem en un pedestal a personatges que no son res, res de res i que en un moment com aquest no diuen res, però res de res...
I sincerament, jo que puc veure el futbol com a espectador, no com a fanàtic, els 22 personatges, homes fets i drets, que es passegen pel camp, foten pena, però pena de debó, potser més que dos tontaines que es discuteixen a dins d'un cotxe escridassant a l'altre per el suposat error que ha comés....
Tan sols s'ha de llegir els llavis dels futbolistes i s'observa fins on arriben les seves profundes converses, no gaire més lluny que les infinites escopinades que tiren, perquè no paren de llençar-ne per tot arreu...
I quan veig a l'àrbitre que els esbronca, l'escena ja es torna patètica i si, si, tot això es converteix en referent per els nostres nens, perquè un mira el facebook després d'un partit de futbol i podrà veure que la gent més divertida i genial es torna , de sobte, en una font de tòpics...
Conec a un que em diu que el futbol enmalalteix al món, de fet potser si,conec a altres que diuen que el que fa es amansar les feres, que allà la gent es desfoga, cridant fill de puta a l'àrbitre de torn o comprobant que la ceguesa i el fanatisme van junts de les mans a l'hora d'evaluar una jugada dubtosa...
La meitat de la gent que mira el futbol li agrada el Barça o el Madrid però en realitat no suporta el futbol en si, però no ho saben...m'ha passat mil vegades estar mirant un partit i sentir comentaris de gent que tan li fot l'esport en qüestió. Alguns em diuen: a mi no m'agrada veure el futbol, tan sols quan juga el Barça...entendria que tan sols quan juga el meu fill, o el meu amic, però no, ho diuen perquè els agrada el Barça...com si jo mirés un partit de basquet perquè juga el Joventut, però no suporto veure el basquet..no ho entenc.
Molts estimen aquest esport perquè ja de petits a casa els ensenyaren a estimar l'equip que tocava, o la gent és pensa que els odis son de cadascú? ni molt menys, els odis, per norma general, no son més que herències en molts casos ni explicades ni parlades, son perquè si, perquè toca i ja està i la realitat és que sigui el grau que sigui, odiar és molt dolent, mai pot ser bó, perquè de l'odi a la confusió tan sols hi ha un pas i segurament aquest pas està format de centenars de persones que han mort defensant un equip de futbol, un país o un amor, tan és el que sigui, ensenyar a odiar hauria d'estar prohibit...
L'altre dia li deia a un: però mira que és burro el Messi quan no juga a futbol!!, i em va contestar: i el Ronaldo?, el Ronaldo que? ...també- li vaig dir- tranquil home, també és burro...
Però el Guardiola ha marxat, marcant una època daurada de titols i bones paraules, no em poso amb el seu caràcter, no el conec ni jo ni molta gent que l'adora, però no n'hi ha per tant, no cal dramatitzar un adeu...ara ell ja és pot despertar ben tardet, contar diners, declarar-los a on li dongui la gana i estafar hisenda les vegades que vulgui, perquè ell, com el Jordi Pujol i com tants altres ilustres, ja tenen carta blanca en aquest país blaugrana...a partir d'ara qualsevol barbaritat que digui serà ben rebuda, perquè ja està, és un Dèu, ha fet molt per tirar tot això endavant i jo penso tan sols una cosa: es un simple personatge, ningú sap com és...crec que el dia que l'home senti la mateixa passió per l'home que pel futbol millorarem, ni tan sols el fet de pensar que en el futbol el més racista pot estimar a un negre de nom Abidal, fa pensar que tot plegat és un altre tonteria més de la nostra incoherent raça humana...
per tan, i sense res personal, gràcies Pep, però tan sols pel futbol, res més...