Pet amb cua

Un relat de: xelofont
un dia em vaig tirar un pet amb cua, la cua era tan llarga que vaig ensopegar i vaig caure...em vaig fer mal, al fer-me mal vaig anar a l'hospital però com que sanitat està de retallades no em van atendre... això si, em van tallar la cua, ja no podia tornar a ensopegar però tampoc parava de sangrar, aleshores em vaig fer un torniquet per parar l'hemorràgia, però com que era la primera vegada que en feia un, no el vaig fer be i en comptes d'apretar la vena cual, vaig apreta la vena visceral, la que arriba a l'ànima, i això em va fer molt mal al cor...vaig tenir un atac cor i mig arrossegant-me pel carrer vaig tornar a l'hospital, però seguien amb el tema de les retallades, per tant em van retallar el pas, amb tanta mala sort que vaig caure pel forat de la retallada...vaig anar a parar al quiròfan, hi havia un home que s'estava operant a ell mateix, ja sabem que les operacions simples ja no les fan els metges, almenys ens deixen les sales d'operació...de moment...
L'home s'estava treient amb un cuter un quiste sacro, amb un mirallet per mirar-se el cul i amb molta paciència...un treball de xino...el xino també hi era però estava jugant a la màquina escura-butxaques, no estava al cas...quant em va veure caure va marxar xino-xano...just quant queia l'home que s'auto-operava tenia el cuter mirant enlaire i jo vaig tenir tanta mala sort que no em va tocar res a la màquina escura-butxaques i a sobre el meu ull es va clavar en el cuter... tot el cul de l'home-metge va quedar ensangrentat i jo vaig quedar ple de pus, ja que vaig caure-hi quant estava a mitja feina...com vaig poder vaig marxar per poder entrar per urgències, però les retallades havien fet que les portes d'urgències no anessin bé, havies de trucar a un manyà, vaig trucar a un manyà que coneixia, però estava visquent a l'Aragó, per tant vaig optar per trucar un timbre... però no funcionava, hi havia un rètol al costat que deia que havies de fer tu el so del timbre...
uuuuu...uuuuuu...-vaig fer
qui hi ha??- es va escoltar de dins d'urgències
Sóc la caperutxeta vermella que et portava menjar- vaig dir amb un fil de veu
passa, passa bonica- em van dir des de dins
les portes es van obrir i va sortir un tren a tota pastilla de dins, la pastilla era de sabó, per tant vaig relliscar, amb tanta mala sort que em vaig trencar l'escafoides, que es l'os que serveix per pensar, per això el nom d'origen grec...
aleshores ja ni pensava, per tant vaig optar per preguntar que m'havia passat a un llop que hi havia en aquella sala blanca...se'm va tirar a sobre!!
no tinc paraules per explicar com va acabar l'història.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

xelofont

41 Relats

83 Comentaris

42743 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
ni penso el que escric, ni tinc guió, ni tan sols ho remiro, full o pantalla en blanc i a veure que surt.
Per tant no hi ha perfecció però espero que almenys el resultat sigui fresc i sincer.
Tinc un blog " un pirata anomenat peter pan", suposo que amb el títol ja es pot imaginar el que es pot trobar a dins, i en l'escriptura reclamo això de mi, la meva cara més infantil, ja que la madurés és un premi que mai he entés, tal com el planteja el món que vivim.
El meu mail per qualsevol detallet és xelofont@hotmail.com



blog: http://unpirataanomenatpeterpan.blogspot.com/