Els paquets i les figues

.Ara torno- va dir
Baixant les escales es va trobar al veí de sota, un home peculiar.
Sempre portava els pantalons ben amunt, amb unes ulleres de graduació extrema, tan com el gruix dels vidres que li exageraven els ulls i li donaven una imatge de Marty Feldman i un punt còmic. Era baixet però el posat dels pantalons feien un efecte òptic de cames llargues, tenia una caminar nerviós i un parlar afeminat.
El cocktail de tot plegat era sorprenent, tot i així era agradable i trobar-lo mai el molestava. Tenia una fruiteria al barri que tenia força exit, de fet era un home molt agradable tot i les ulleres.
Després de parlar una bona estona amb el Marty de la seva escala, va anar directe a l'estanc a comprar tabac.
Alguna vegada s'havia plantejat deixar de fumar, però tan sols el fet de pensar que no podria baixar cada dia a buscar la seva dosis de nicotina li feia repensar-s´ho.
De petit s'havia enamorat de la Maribel Verdú mirant la mítica pel-lícula "la estanquera de Vallecas" i de gran, s'havia enamorat perdudament de la Mònica, la noia que repartia el vici legal als veïns del seu barri. Estimava la seva dona però sexualment ja feia temps que no l'apassionava, i ell creia que era de mutu acord.
Va entrar amb el seu posat habitual, preparat per fer alguna brometa fàcil però que sabia que li donava un bon rendiment ja que la Mònica no tan sols l'acceptava , si no que s'hi recreava.
Era evident que entre ells hi havia molt més que una simple venta de tabac, però també sabien que era complicat tot plegat, ja que ell estava casat amb una dona que també fumava, i per tant, era massa viciós el joc.
Tot i així mai defallien en el seu coqueteig, i quant ell entrava,a ella li venia una mena de calor barrejada amb un puntet de seducció i de timides que feia que el resultat de l'escena per més que fos repetida, mai deixés de ser sensual.
Era tard aquell dia, a la una tancava l'estanc, i ja passaven dos minuts de l'hora, la Mònica li va entregar el paquet i ell se li va remoure el seu paquet, fins a tal punt que els shorts que portava no dissimulaven la seva erecció.
Ella li va mirar el seu paquet mentres ell pagava el paquet que ella li havia entregat, entre paquet i paquet va haver un rossament de mans quotidià a l'hora de tornar el canvi.
Feia 4 anys que es veien diariament, i desde el primer dia l'atracció era totalment inevitable, però ell seguia estimant a la seva dona com el primer dia, eren dos camins oposats però ni un ni l'altre s'esfumaven mai.
De sobte la Montse va quedar callada, el va mirar, va mirar el seu paquet i li va dir:
- t'excito?
A ell se li va disparar la líbido, de tal manera que tan sols va poder assentir amb el cap, una pregunta era el que faltava entre ells dos per acabar amb tot el silenci parlat de tants dies...
Ella, sense dir res, va anar a tancar l'estanc, i els dos es van quedar a dins, per fi, amb tots els paquets a sobre la taula.
Van fer l'amor amb acumulació de desig, d'espera, d'ansietat, de passió amagada publicament però ja entesa desde feia molt entre els dos...va ser preciós.
Ell, sense dir res es va guardar els dos paquets dins els pantalons i va marxar, mentres ella, també callada, tenia la cara totalment rosada i extasiada d'emoció, els dos es van despedir amb un mutu "ha sigut preciós" altre vegada mut, com sempre havien parlat entre ells dos abans d'aquell desfogament inesperat.
Va tornar cap a casa, cada passa que feia marxava el desig i arribava el remordiment, com miraria a la seva dona ara? era el moment de deixar de fumar? podria amagar els fets que havien passat a dins de l'estanc? i el que és pitjor, podria evitar deixar de pensar en la Mònica? perquè el desig no era tan sols un caprici del moment, si no que seguia latent i evident en la seva ment.
Quant va arribar a casa i encara sense una decisió presa al respecte de la seva sinceritat, es va trobar a la seva dona sentada en silenci al menjador. Ella li va dir que havia aprofitat per anar a comprar fruita, i que el Marty havia baixat tan sols per tancar la botiga, ja que encara que tenia una dependenta als matins, ell sempre obria i tancava l'establiment...
Quant va entrar se'l va trobar sense les ulleres i rera aquells vidres gruixuts s'amagàven els ulls més intensos que mai havia vist, ella es va fondre, de tal manera que sense adonar-se ja tenia la seva ma en el platan del Marty mentres ell li repassava els melons amb la boca i li grapejava la figa, no es va poder ressistir...
Quant ella va acabar d'explicar l'historia, ell no va poder amagar tota la seva aventura a l'estanc, es van mirar fixament i ell li va dir:
-vols fumar?
-Si- va assentir ella
-doncs agafa el paquet
Ella va agafar el paquet i ell li va preguntar que tal estava la fruita que havia comprat...
-vols tastar una figa? - li va demanar ella
-si- va afirmar ell
I es va menjar la figa.