El fill d'un gran home

Un relat de: manel

La Clàudia es va llevar desencaixada, li feien mal tots els racons del cos. El sol ja feia hores que lluitava per il·luminar l'habitació, i mig endormiscada es va dirigir cap al balcó per descórrer les cortines. Ho va aconseguir amb els ulls mig clucs, i darrere seu va aparèixer una cambra austera i trista, guarnida de mobles esgarrapats per la deixadesa. La ressaca era tan intensa que va necessitar alguns segons per acostumar-se a la llum i poder sortir a fora. Des d'aquell tercer pis no es distingia el jardí de baix, i mentre confonia un roser amb un llentiscle, van aparèixer els detalls de la nit anterior.

Gràcies a la seva joventut i bellesa, i a certes coneixences properes a la cort, li havien proposat d'assistir, a canvi d'una generosa compensació econòmica, a una de les discretes festes convocades arrel de les estades de Tiberi a Roma. Segurament estaven al corrent de la seva situació familiar, filla única amb un pare gairebé cec i una mare malaltissa amb massa dificultats per aconseguir treballar amb regularitat. Era evident que els diners mancaven a casa. Tampoc podia oblidar quan Valèria, una amiga aspirant a sibil·la, li havia profetitzat alguna trobada íntima amb gent de poder, i si aquest era el seu destí, no tenia perquè esquivar-lo.

Però allò es va convertir en una orgia desmesurada, en una gran bacanal a millor glòria de les perversions de l'emperador. Els diners rebuts no podien compensar les vexacions que havia sofert per part de Tiberi, que per molt emperador que fos, no deixava de ser un vell degenerat i fastigós, amb la cara atapeïda d'unes úlceres tan immenses que semblaven petits turons dolorosament infectats. La gran quantitat de vi que corria va fer una mica més suportables les descomunals i etíliques embranzides de l'home més poderós de Roma.

Va tornar cap dins. Amb l'entrecuix adolorit i l'anus ben masegat amb prou feines podia caminar, però el seu pare l'estaria esperant per fer el dinar.
Mentre es col·locava amb certa dificultat la túnica, va recordar que havia de prendre una decisió. Quan anit tornava cap a casa, encara mig estabornida per l'excés d'alcohol i sexe, li van proposar de repetir algun altre dia. En aquell mateix moment hauria dit que no, però una de les seves acompanyants, amb els ulls centellejant d'emoció, va confiar-li que també hi assistiria Cal·lígula, el jove besnebot de Tiberi i fill del seu admirat i malaurat Germànic.
Això va aturar la negativa i va ajornar la resposta, compartir la nit amb qui ja es considerava el successor de Tiberi l'atreia molt, i de ben segur que el fill d'un dels homes més nobles i bells de la família imperial no seria tan pervertit com el seu repulsiu besoncle.

Comentaris

  • Com acaba, la història?[Ofensiu]
    Anagnost | 12-10-2007 | Valoració: 10

    Aquí no ens interessen els grans personatges de la història, aquí és una Clàudia desconeguda la que se situa al bell mig de la història. El final sem sembla força decebedor -no des del punt de vista literari, ja que es deixa obert, a la consideració del lector-, sinó des del punt de vista ètic. Clàudia, que ha estat sotmesa a tota mena de vexacions, es planteja reincidir, deixar-se dur per la perversió, rodolar cap la humiliació. Tant se val que es digui Cal·lígula el possible amant.

    Com acaba, la història?

l´Autor

Foto de perfil de manel

manel

97 Relats

432 Comentaris

103780 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Potser ja ha arribat el moment de canviar la meva biografia.
El problema és que encara vaig néixer al 66 i encara visc i treballo a Girona.
Per tant, des d'aquí us convoco a una pròxima revisió dels fets.

"Plaers:

El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d'entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable."

Bertolt Brecht