Cercador
el ferro candent del teu cos
Un relat de: estrangera- Compartir:
Voldria entrar. Travessar el teu llindar. Travessar-te.
Posar-hi els peus. El cos. Les llàgrimes.
Transcendir la zona virtual que ens separa.
Fer-ne de tu, de teu cos, de les teves mans
bàlsam pel meu dolor.
Tan sols per uns moments invadir el teu espai.
Volar pel teu cel uns instants mínims i en el trajecte migratori
penetrar-te.Fer-me dins tu el niu invisible.
Suplicar-te un got d'aigua. Asseure'm als teus peus.
Sentir-te prop. Uns ínfims instants.
Notar sobre la pell el teu càlid respir.
Recuperar l'alé a la teva ombra.
Dels teus llavis recollir l'impuls i l'esperança.
Damunt meu sentir el ferro candent del teu cos
i tatuada
percaçar de bell nou la ruta de la set tot defugint l'adéu.
Reemprendre silenciosa
el vol interromput.
Comentaris
-
...[Ofensiu]instants | 17-09-2005
Existeix realment un balsam pel dolor?
-
viure cada instant...[Ofensiu]ROSASP | 16-07-2005
És captivadora la sensació que transmet el poema. Tot ell regalima passió, somnis i sospirs de vida. Un intent de viure un instant de tots els elements, de donar i rebre en essència tot allò que el cor i l'ànima demanen a crits.
Un vol sense lligams ni promeses, on el demà encara no està escrit...
M'agrada molt, transmet força i serenitat alhora.
Molts petons!
-
uauau![Ofensiu]Capdelin | 14-07-2005 | Valoració: 10
t'he trobat, t'he llegit i... he quedat captat i ple...
poema dolç, melangiós, humil, suggerent... sense crits ni plaers estridents... arribant suaument com una ombra...
i després emprens de nou el vol d'au migratòria i t'emportes en les teves ales un tacte especial d'haver estimat en el teu trajecte de cel i desig.
una abraçada!!!