El ferm voler que al cor m'entra (sextina)

Com podria desatendre
aquest ferm voler que al cor hi entra dret
com la verga que és un punxó quan fibla
el pit per tastar-ne la seva saba.
¿Com podria desaterndre'l si el conec
i es diu foc, neix en terra i mor al cel?

He vist tòrtores al cel
festejant el foc fins haver-ne el tendre
de la verga ancorada dins el fred
i la calor -el ferm voler que els fibla
el pit tot tastant-ne la seva saba;
això quasi els dava l'etern a frec.

Sé que no n'hi ha de marrec
que en el cimadal fulgurant de son cel
primaverenc pugui mai desatendre
igual ferm voler que al cor hi entri dret.
Així com l'infant, mon cor quan es fibla
frueix, no vacil·la ni mai s'acaba.

Cal ensumar fèrtil saba;
conéixer-la. Si cal també la bec:
dolç elixir d'animalesa en zel.
Delit de vida que hauria de prendre
perquè el ferm voler al cor m'hi entri dret
i ser tòrtora i infant que ver els fibla.

Oh Arnaut, jo sé que et fibla,
per'xò sextina he dit per, a la saba,
mostrar que, hi tinc ferida; i m'ajec
per tal de guarnir la verga d'arrel
de focs i de cels, la que vol pretendre
tal ferm voler que al cor no m'hi entra dret.

Tal ferm voler hi ve tot dret
-com la verga que és un punxó quan fibla
el pit- perquè així s'esdevé la saba
fulgent que da vida amb un bri de frec
fogós que et porta a la riba del cel
per refer-te en l'amor i fer-te'n cendra.

Així ma sang cobeja ton batec
sense de l'amistat perdre'n ni un pèl
fins el dia que en brolli la seva cendra.