El fantasma del Pont Trencat

El meu poble es a mig camí entre Barcelona i Girona i hi passa la carretera que va a França. Sembla ser que la varen fer els romans per poder comunicar Roma amb Tarragona. Per salvar una gorja que ha fet el riu Tordera en el punt on es troba amb la carretera, durant l'edat mitjana hi varen fer un bonic pont romànic que va durar fins la guerra del francès quan no sé qui ni perquè, segurament per dificultar els moviments de tropes, decidiren volar-lo. Els francesos varen marxar i els que es van quedar, decidiren fer un pont nou al costat i deixar el vell tal com estava. Més endavant, al turó que hi ha al costat del pont s'hi va formar un petit barri i que com podeu deduir el varen anomenar el barri del pont trencat.

L'estiu del any 1963, jo tenia 11 anys i anava al col·legi amb altres nois de la mateixa edat i, com que no teníem ni televisió ni consoles, ens les teníem que apanyar per distreure'ns. I tant que ho fèiem! Així que s'acabava l'escola, corríem cap a la plaça del poble per jugar a bales i altres jocs, fins que venia algun pare que amb quatre crits ens feia adonar de lo tard que era i corrents anàvem tots cap a casa nostra on, en el millor dels casos, ens esperava la mare amb mala cara i el dinar fred a la taula.

Els vespres, després de sopar, sortíem a jugar una estona per aprofitar la fresca i no tornàvem a casa fins que els pares ens cridaven per anar a dormir. Però una nit, va succeir una cosa especial: el meu amic Jaume havia sentit dir al seu pare que hi havia un fantasma al Pont Trencat, excitadíssims, tots els de la colla vàrem decidir anar a veure'l a la nit següent.

Era tant el neguit que tenia aquella nit que no em vaig poder acabar el sopar, i un cop recollida la taula vaig sortir corrent cap a la plaça on ja m'esperaven els meus amics tant esverats com jo.

Tots junts enfilàrem carrer Major amunt fins arribar a la carretera vella, i seguírem, amb compte de que no ens veiés ningú, fins el sot de les granotes. Travessàrem la via del tren per sota el pont i continuàrem carretera nova amunt fins arribar al "Pont Trencat", allí ens vam amagar entre la mala herba d'un marge i restarem en silenci tot esperant que passes alguna cosa.

No hi havia cap núvol al cel i , com que era una nit de lluna plena, la vista era força bona. Feia calor i tot restava en un profund silenci, trencat sols de tant en tant pel crit d'alguna au nocturna que ens espantava de mala manera.

De sobte en Joan amb un crit ofegat per la por ens va avisar senyalant a sobre nostre en direcció a la via del tren, on es retallava una silueta alta i negra que restà quieta uns instants, després va obrir les ales tres vegades i tornà a quedar-se quieta. Es va obrir la llum de la finestra de una de les cases del Pont Trencat i uns segons després es va tornar a apagar, quedant tot fosc i en silenci. El fantasma havia desaparegut...

Quan ja estàvem a punt de tornar, varem sentir un soroll que venia de la via i s'acostava cap a nosaltres. Ens quedàrem quiets i a tan sols uns metres del nostre amagatall, va passar el fantasma, que va continuar el seu camí sense aturar-se.

Així que el varem perdre de vista, ens posàrem a córrer i no varem parar fins arribar a la plaça, on entre tots decidírem que seria el nostre secret, perquè si arribava a orelles del fantasma ens podria venir a buscar. Cal a dir que em vaig passar tres nits sense dormir i que durant un mes i per sorpresa de la meva mare, un cop sopat, em quedava al seu costat i només sortia al carrer si hi era ella.

.......................................................

Un dia va venir a comprar una veïna del Pont Trencat, i va explicar a la meva mare que al costat de casa seva hi vivia un matrimoni sense fills, el marit era camioner i es passava moltes nits a la carretera. Una nit se li espatllà el camió i el va tenir que deixar al mecànic per lo que va tornar a casa seva.

La gran sorpresa va ser, que al arribar a casa, va trobar la seva dona amb un altre home al llit. Es va enfurismar tant que va donar una bona pallissa a l'home i el va llençar despullat per la finestra, caient per el marge i sort de unes bardisses que li varen parar el cop, ja que quan el veïns hi varen anar, només trobaren les bardisses aixafades i un rastre de sang que anava cap avall.

Sembla ser que l'amant anava a la via del tren i feia un senyal i si el marit no hi era, la dona obria el la llum del dormitori uns instants i la tornava a apagar, era la senyal de que hi podia anar sense perill.

Jo encara penso que no el varen trobar perquè era un fantasma, però... Quin fantasma!