El dies s'allargen

Torna el temps de primavera,
i la gelada de l'hivern,
voldría que es fongués.
Sento l'escalf del sol
i entra mitja vida dins meu.
L'altra mitja no desperta,
però ja no em sento emmelangida.
Caminar entre flors,
veure el mar amb el reflexos del sol.
Vull despertar.
Vull tornar a sentir,
però ni mal ni be´
tan sols tornar a sentir.
Estar en temps de transició,
que no porta enlloc,
on no deixes de fer camí.
Temps de sorra
que avança gra a gra,
però rapid
que voldries aturar
i no pots.
Tens fe en la vida,
això et fa sentir l'esperança
en algun moment
en algun instant,
tot donarà un tomb
i realment sentiràs
i tot té tons de primavera,
i realment llavors riuràs.