El dia que al meu poble va tornar a sonar el Cara al Sol

Un relat de: Jordi

No sé exactament quants anys fa d'això però una desena segur. Les festes de Jesús d'estiu son la segona setmana de Juliol i la calor ja apreta bastant.
Per aquells anys la penya que més animació donava a les festes, juntament amb els Indecents eren els Tiburons, una mica més joves i esbojarrats. Eren molts, moltíssims no us puc arribar a dir una xifra exacta però la vintena la passaves de sobres. A Jesús els coneixien com la colla de Fitxa, el malnom d'un dels de la colla i fill dels que duien una de les parades del Mercat de Jesús i a la resta del món els coneixien com a Tiburons.
Tenien el local prop de l'avinguda principal del poble, al costat de la plaça on hi ha la parada de l'autobús, la plaça de la Creu. Per deal seu passava el cable de la megafonia del poble i un dels de la colla que era un manetes en electrònica i coses aixi va empalmar l'equip de música amb la megafonia del poble, controlant ells mateixos el volum des del seu equip de so.
Una nit de festes se la van passar dins al local amb la música màquina a tot drap i bevent compulsivament, tant que se'ls va fer de dia i ni se'n van adonar. Un home ja vell, un nostàlgic diriem, enlloc d'anar i denunciar-los per l'escandalera que havien muntat al poble transformant-lo en una mega discoteca va decidir regalar-los un bon grapat de botelles amb un contingut amb més o menys graus d'alcohol si a la nit següent posaven el Cara al Sol al cassette. I dit i fet, a la matinada van enxufar l'himne franquista a tot volum a la megafonia del poble. Els homes i les dones van sortir al carrer, espantats a veure per quin motiu sonava allò pels altaveus. Tohom: els homes de dins dels bars, amb els cambrers i cambreres al darrera, la gent que anava a comprar, algun cotxe va arribar a aturar-se. I l'alcalde, encara avui te les venes del cap inflades de l'enrrabiada que va agafar.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer