El dia en que vas dir-me jo t´estim

El dia que vas dir-me jo t´ estim
Promesa jo vaig fer-te en el meu cor
En ella avui roman el meu amor
Que he volgut oferir-te fins el cim

Un signe dins un llibre vaig posar
Signe de paraula i cor sense mentir
I Déu és testimoni de l´ amor
Que així vaig oferir-te dins de mi.

Tu ets la nimfa bella del record
Aquella que em guardava el bon camí
Aquella que em seguí fins a la mort
Aquella a qui jo espero sense fi.

Promesa jo recordo que et vaig fer
I mai he decebut aquest sentir
Encara que a vegades et veig lluny
De les lluites del meu pobre i trist destí.

Un Llibre et vaig donar per al teu cor
I tu t´ hi vas escriure dintre seu
Dient que tornaries fins a mi
El dia en que es resolgui tot en foc.

Com verge jo t´ he vist, plàcidament,
Seguda al bon costat del Sense Fi
I com filla t´ he vist amiga del meu cor
I com mare també i per germana et tinc

Per recordar-me sempre la veritat
I la vida, el camí i el meu record
De la promesa encesa dintre meu
Que mai arrencaré com una flor

Un dia vas morir a vora meu
Dia de plany i plor... vas ressorgir
Per a fer-te coloma del bon pit
El pit del Pare Etern que ara està en mi.
Quan a mi vingui l´ esma del bon fer
Et faré a tu un camí per anar amunt
Que el Senyor dugui traces al teu cor
Com paraules en mi de bon amor

I si encara volessis tornar a mi
Jo estaria esperant-te cor obert
Car les promeses fetes són per mi
Les fulles que han passat d´ un Llibre obert.