El contacontes... Capitol 9... L’arranjament de les muralles

Un relat de: Rocafort
L’arranjament de les muralles

Havien passat quinze dies des de la reunió i les obres estaven molt avançades: El camí de ronda restava net i endreçat, els afores estaven desbrossats i el picar dels picapedres omplia de soroll tota la vila; sols és tenia que parar l’orella per saber a quina part es treballava.
Els mestres que van venir de Barcelona procedien en realitat de Menerbe i estaven acostumats a treballar amb fred. Encara que hi havia un bon tou de neu, l’activitat no és va aturar mai. El mestre d’obres havia pensat una manera d’evitar que es congelés el morter: consistia en cobrir amb una gran manta la part nova i pujar a la bastida cubells amb carbó encès que es posaven sota la manta. D’aquesta manera s’aconseguia mantenir el tros de paret tèbia un parell de dies i el tros ja quedava acabat. Aquest sistema va resultar molt eficaç, però es necessitava grans quantitats de carbó i es va veure que aviat s’exhauririen les reserves que tenia la vila.
Davant d’aquest entrebanc en Raimon va reunir al consell, aquest cop al castell, per trobar-hi solució.
En Pere va començar la reunió explicant la problemàtica que se’ls havia presentat en la reconstrucció de les muralles:
-- Benvinguts tots al concili ordenat per el Senyor Raimon. El motiu d’aquesta reunió es per explicar-vos que, encara que les obres van a bon ritme i quasi hem acabat de reconstruir les parts de muralla més malmeses, ens ha aparegut un problema nou amb el que no contaven; Les fortes gelades que em patit han fet necessari la utilització de molt carbó per evitar que el morter jove es congelés i es malmetés en les parts reconstruïdes. Considerem que encara en necessitarem molt més els propers mesos i quasi hem esgotat les reserves. Els carboners propers tampoc en tenen a les muntanyes i el qui hi ha és molt lluny. Tal com estan els camins trigaríem molt en anar a buscar-lo. Tindríem que trobar alguna manera de solucionar aquest problema... Què podríem fer?
Un cop més la practicitat d’en Mateu va resultar útil.
-- Senyors – va contestar dubitatiu en Mateu per por a dir una bajanada – se’m acudeix la possibilitat de substituir el carbó per llenya...
-- Perdoneu – Va interrompre en Martí el mestre d’obres – Ja heu tingut en compte que les flames podrien cremar les mantes que protegeixen les parets?
-- He pensat que una bona part dels brasers els podríem omplir amb el caliu que fan les llars de foc de la vila. Si ens poséssim d’acord i féssim que les cases que estan a prop de les obres tinguessin un bon foc encès amb llenya gruixuda, cap el capvespre podríem recollir de les llars el caliu que necessitem per omplir els brasers. Sols es tindria que aconseguir llenya i això ja és més fàcil ja que el bosc és a prop i la vila té molts ases amb els que podrien transportar la llenya en sàrries i senalles mentre no podem transitar amb carro.
-- Home... – va contestar en Martí – La idea és bona i podria anar be, proposo que ho provem abans no s’acabi el carbó. I si d’aquesta manera no funcionés, encara ens quedaria la possibilitat de fer grans carboneres a la plaça i fora muralla.
Tots varen assentir. Llavors en Raimon, que fins aquell moment havia restat en silenci, visiblement satisfet és va dirigir a tots els presents.
-- Ben pensat! Ara mans a l’obra. Organitzem-nos: Joan Matabosc, tu que ets un mestre en els treballs a la muntanya, agafa als homes que necessitis i a trenc d’alba vas a fer llenya al bosc del enganxa animes.
-- A migdia vindrà Pau el carreter amb les mules i el menjar per vosaltres. Un cop carregades, en Pau tornarà i guardarem la llenya als estables d’en Mateu. Tu, Joan, pots continuar fent llenya fins el final de jornada.
-- Jaume el ferrer junt amb en Martí organitzareu les llars que tenen que fer foc per preparar brases per els brasers i la recollida.
-- Al acabar cada jornada informareu a en Pere que prendrà nota de com van les coses i de aquí a tres dies al vespre ens reunirem en Pere, en Martí, en Joan, en Pau, en Jaume, en Mateu i jo per analitzar la obra i fer-hi canvis en cas que fos necessari.
La idea va resultar un èxit i en arribar el febrer tenien ja la feina més grossa feta: la muralla pràcticament restaurada, la quadra d’en Mateu plena de llenya, un bon tou de llenya tallada al bosc i ara, cada dia anaven a buscar sols la que necessitaven.
Com que la vila estava construïda sobre terreny granític, La pedra necessària per la muralla no va ser cap problema. El mestre picapedrer va extreure la pedra del costat extern de la paret fen un esvoranc de parets rectes que tenia tres metres de profunditat per tres de amplada i que, en les zones excavades, va esdevenir un fossar sec, que feia inexpugnable aquell tros.
En Raimon estava entusiasmat amb el resultat i va projectar de continuar excavant el fossar per tota la zona planera encara que no es necessités la pedra; Sempre la podrem vendre als vilatans rics per arranjar les seves cases, va pensar.
.....................................
En arribar la primavera la muralla ja estava acabada, però el mestre d’obres és va quedar: alguns ricshomes de la vila li varen demanar per fer obres de millora a les seves cases i això comportà molta feina per a ell i els seus treballadors. També comportà consum de pedra i que les pedreres continuessin treballant a bon ritme.
Amb els jornals guanyats durant l’hivern, en Guillem, és va poder comprar un hort que donava al carrer major i sota la direcció d’en Martí, va començar a fer-se una casa de dos pisos tota de pedra picada i que aviat va esdevenir l’enveja de molts veïns. Al pati del darrera va muntar-hi un taller on va començar a treballar la pedra, descobrint als seus conciutadans l’escultor que portava dins. En Martí aviat el va seguir i és va començar a construir una casa al mateix carrer.
No cal dir que cada cop es necessitava més pedra i que pràcticament s’utilitzava tota la que és treia de la construcció del fossar amb gran alegria del Senyor Raimon que veia la seva vila protegida i fent negoci.
....................................
Era el primer diumenge de Mars, en sortir de missa tots els homes propietaris de la vila es varen reunir, com era costum, en la casa d’en Mateu. Ara els acompanyaven en Guillen i en Martí ja que també ells tenien propietats a la vila i a més les seves opinions eren mòlt valuoses i respectades per tothom.
Un cop satisfets a taula, en Raimon va començar a parlar.
-- Avui és un gran dia. Després d’un hivern ple de feina, podem donar per acabada la reconstrucció de les muralles de la vila: Ara tots estem més segurs i la nostra vila podrà prosperar amb la seguretat de que ningú trencarà la nostra pau.
-- En Pere passarà els comptes i recollirà l’aportació que pertoqui a cada foc i pagarà els jornals que se deuen als jornalers de la muralla i la pedrera, aquesta última romandrà oberta mentre es necessiti pedra. Si hi ha algun desacord amb el Pere, ho solucionarem en el consell de la propera setmana.
-- Alguna qüestió?
-- Senyor – Va començar en Mateu – Què en fem de les bastides, de les eines de les obres, de la fusta que tinc en les meves quadres i de la llenya que ha sobrat? Ja que sospito que puc tornar a portar el meu ramat.
-- Bé... Pere: Posat d’acord amb en Martí per que em compri les bastides i eines que vulgui utilitzar per la seva feina. Las eines que no les vulgui comprar ningú, porta-les al castell: El ferro sempre és necessari. Tu, Mateu portaràs la llenya que tens aquí al castell fins omplir els llenyers. Si en sobra, fes-ne el que vulguis, es teva, per els serveis prestats.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer