El Constructor

Un relat de: prudenci

Ulls blaus de matinada i front d´estel que es lleva
Son cor sol que manlleva la llum a l´infinit
Penjant de sa cintura pendula la plomada
Divina genitura de l´ancestre que amaga
Son ànima en el pit.

Mirant de fit les pedres que en la pared obscura
Explican l´aventura de tot el seu passat
Aixeca el front enlaire i aguaita l´estructura
Del Temple que ja alberga de Déu la faç molt pura
Dessota altívol arc.

La llum que ja il.lumina la cúpula cimera
Transforma en meravella l´ocult art del vitrall
I aixeca l´Arquitecte la Pedra rebutjada
Que serà la corona de l´Església arrelada
En son beneït treball.

Lliurant amunt la torre que al cel clava sa punta
Durá lo sol en l´aura de son cap escollit
I el fil de Providència que dins son cor escalfa
Serà com llum de lluna que uneix l´omega i l´alfa
Que brillen en son dit.

Clavant l´escarpa al centre de l´arc que ara dibuixa
Sa corda que és trenada amb fils d´or de Saturn
Estén la volta entera del món dins l´arc que torça
I copsa i multiplica del seu secret la força
Que mou l´etern conjunt.

Sota son peu s´agotna la gàrgola maligne
Damunt sa ma la Pedra, imatge celestial,
Semblança és de la terra que repta al temps i el tempta
Sense que pugui perdre ni el signe ni l´emprempta
De l´obrador genial.

Com Rei que alcés son orbe, com Déu en crear la terra
Com heroi que fa guerra al monstre esglaïdor,
Igual que l´alquimista que fang pregon transmuta
Així el gran Arquitecte construeix i no s´inmuta,
Tant just com Salomó.

L´escac i mat de pedra del cel vencent l´abisme
Coagula son carisma en formes inmortals
Que reben en llur ventre el quest i la nissaga
Del poble que hi albira i el Sant que hi amaga
Antics secrets gremials.

Del cimbori a la volta el Mestre du la Pedra,
Escollida senyera d´acompliment i pau,
I el Cel damunt la Terra un Iris suau dibuixa
De la l´aigua que el Maig ruixa,enllà l´altiu pinacle.
La Rosa en la Creu rau.

Posada la corona damunt la testa ferma
D´un Temple que bastiren amb sang , plors i suor,
Ja sona la sardana, corona de la cobla,
Festívol ho celebra ballant-la tot el poble,
....i riu el Constructor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: