El combat. (Gelosia)

Un relat de: Jere Soler G

Contempla els flocs de neu caient rere els vidres glaçats. Als balcons dels pisos del davant, parpellegen llums de colors bigarrats. L'Elies s'aboca al primer Nadal sense ella. Demà, un lladre d'amor ocuparà un seient en una taula envoltada de comensals que fins fa ben poc s'autoproclamaven familiars d'ell.
Observa la gàbia dels periquitos: tres femelles i dos mascles. Un dels mascles espicossa l'altre; ell és el fort, les femelles són d'ell, de cap manera no deixarà que els gens del feble s'imposin als seus, pensa l'Elies fent que no amb el cap.
Passa la nit esculpint fusta; al matí se sent satisfet de com li han quedat. A l'hora de dinar se'n col·loca una al cap i es dirigeix a casa de l'exesposa. El rep la sogra i fa un "Elies si us plau!" que acaba en esgarip. L'Elies, amb la immensa cornamenta de fusta encastada al front, empeny la porta i avança fins al menjador. Tots són a taula. Els estrafà un "Bon Nadal" que imposa un silenci rabiós. "Cabró" exclama l'exmuller. "Justa la fusta!" fa l'Elies assenyalant-se la cornamenta. Després mira el seu rival, i acostant-li'n una d'idèntica, li diu "Aquesta és per tu". L'altre, amb color d'ostra a la cara, agafa la cornamenta, confús i sense esma. Al moment reacciona i exclama "Fot el camp d'aquí" L'Elies diu que nanai... que han de combatre, que si accepta l'enfrontament els deixarà en pau. L'altre pregunta que quin enfrontament. L'Elies li explica.
Surten al jardí. L'exdona s'esgarrifa. Els vint-i-un convidats s'ho miren embadalits.
Agafen embranzida; corren l'un contra l'altre amb la testa per davant, cornamenta contra cornamenta. A la primera escomesa, l'altre cau mig estabornit.
Quan l'Elies, triomfador, es disposa a recuperar la seva dona, la descobreix amb llàgrimes als ulls i petonejant el vençut. Després, furiosa, es tomba cap a ell i li etziva "Fuig porc".
L'Elies se'n va amb la febre de la gelosia al cor, i enfurismat davant d'aquest menyspreu a les lleis naturals.

Comentaris

  • Les lleis naturals[Ofensiu]
    qwark | 03-01-2007

    Certament, la dona aquesta mostra una ignorància brutal. L'Elies no només és el més fort. Té talent per la fusta i és un romàntic empedernit: pitjor per ella, no sap el que es perd!

    Més seriosament, m'he quedat amb ganes d'assistir a un dinar d'aquesta família.

l´Autor

Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

188 Relats

825 Comentaris

261303 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant, faig més cinema que altra cosa; i estic una mica més diversificat, i una mica espatllat, només una mica.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

També tinc un blog que està a punt de fer setze anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA