Cercador
El Cant del Sol i la Lluna
Un relat de: Anònim- Compartir:
Som com el sol i la lluna
que et segueixo
però no et trobo mai...
Potser un dia
aquesta pluja marxarà,
potser si, potser no,
qui ho sabrà...
I és que som l'horitzó,
on s'ajunten cel i mar,
que sempre hi vaig
i sempre queda més enllà.
Potser un dia
trobaré el camí,
potser si, potser no,
potser mai...
I així, dia rera dia,
sempre et buscaré,
I amb la companyia dels estels
sempre comptaràs.
Perquè som com el sol i la lluna
que et persegueixo
però no t'atrapo mai...
Potser un dia
aquests núvols desapareixeran,
potser si, potser no,
potser demà...
Comentaris
-
Com els pols d'un imà[Ofensiu]angie | 13-03-2006
Avui només et vull fer un regal de pròpia creació i inspirat amb la lectura d'aquest teu sentit poema:
Sol, apropa't!
Dóna'm l'escalfor que necessito,
abraça'm amb els teus fils d'or,
quan t'amagues jo no t'oblido.
Sóc la Lluna la que et busca,
sóc jo la que et crida,
enfila't al meu cel de nou,
alegra la meva vida.
angiepetons