El caminar per la vida

Un relat de: Marta

Quan es porta molt caminat
pesa tant la vida que a vegades ens girem a observar si val la pena el que deixem enrere.

Saber que som part del recorregut
que no existeixen cels ni paradisos dissenyats a la mida
i que sovint ens venç la por a equivocar-nos i
la incertesa del desconegut

Hi ha tantes coses que ens sobren... com moltes d'altres que ens falten...

Amb els anys acumulem desenganys
i ens desprenem del que potser mai haguéssim d'haver deixat escapar.

Queden absències disfressades d'indiferència per amagar el nostre costat feble i incomplet
aquell que no pot encaixar ja en cap buit estrany...

Avui és més que ahir... és un impàs en el temps

Saber sense voler saber... entendre sense comprendre
paraules que fereixen com estaques...
raons que rellisquen a la pell i s´enquisten a l'ànima.

Els moments desapareixen...
la vida s'atura el cor fa mal i ja no batega
malgrat tot...

De cada "Adéu"...
només vull recordar "l´hola" de la primera vegada...

Marta

Comentaris

  • Poc a poc [Ofensiu]
    Onixnegre | 06-12-2007 | Valoració: 10

    Qui pot dir cap a on va la carretera,
    On flueix el dia?
    Només el temps...

  • Cada Adéu, acomiada un Hola, [Ofensiu]
    Avet_blau | 27-11-2007 | Valoració: 10

    Cada Adéu, acomiada un Hola,
    i enmig queda un espai, a voltes buit,
    o be ple de sentiments.
    deixant anar el llastra de la vida,
    carcasses buides, que ja no bateguen
    i per tant, només arrosseguen tristors.

    Quan es porta molt temps caminant,
    ja es perd el record de la sortida,
    i no es coneix el destí,
    doncs el rumb el marca la vida.

    dels desenganys, en faig versos,
    de les il·lusions, cançons,
    del camí, un somni,
    i es l'horitzó blau el meu destí.

    Ni el cor ni la vida s'aturen,
    es el càstig del temps immortal
    els records i l'absència fereixen
    tant o mes fons que un punyal.

    Avet_blau




  • Seguir caminant[Ofensiu]
    desert | 18-09-2007 | Valoració: 10


    Els relats que fas resulten molt sentits i són d'aquells que s'escriuen del tot sincers, es llegeixen amb el cor i s'entenen amb l'ànima.

    El de "Boig per tu" és per ser escoltat a recer de la lluna i amb aquest escrit són per no deixar de caminar.

    records




Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marta

Marta

44 Relats

222 Comentaris

49719 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
No entenc de poesia nomes de sentiments i en aquest món amagat... sóc viatgera d'històries acabades sense principis... col·leccionista d'adéus sense temps...

Fins i tot sóc a vegades l'obra inconclusa amb infinites possibilitats per a un final.

Soc com soc ...

Gracies a tothom pels seus comentaris i per la seva paciència amb mi


http://desiertodearenaypiel.spaces.live.com/

marta_dunia@hotmail.com