Cercador
El ball
Un relat de: angela ninEL BALL
La trompeta sonava,
el seu so suau ens envoltava,
els peus seguien el ritme,
i balancejant-nos d'un costat a l'altre
els nostres cossos s'apropaven.
La trompeta continuava sonant.
Se li va afegir un clarinet.
El seu so pausat i lent,
ens seguia envoltant,
i els nostres cossos
cada cop més s'anaven apropant.
La musica era dolça i encisadora,
la cadència del ritme
cada cop més sensual,
les galtes, frec a frec,
i els nostres cossos,
es van fondre en una abraçada
i en semblaven un de sol.
La excitació del moment
ens va desfermar el desig i la passió,
i escoltant aquella música,
ens vàrem enamorar.
I al ritme de la trompeta,
al ritme del clarinet,
amb un balanceig suau,
vàrem fer l'amor tu i jo
en aquella sala de ball..
Comentaris
-
Descobrir[Ofensiu]Josep Ventura | 14-08-2012 | Valoració: 10
la poesia que s’amaga en el ball, en fet tan meravellós com
llegir un bon poema.
Molt bonic.
Salutacions
Josep
Valoració mitja: 9.67