El ball de la consciència

Un relat de: ROSASP

Gira sobre un eix fictici el moviment continu de la consciència, clavat dins la ment com l'enorme punxa d'un compàs que dibuixa cercles a l'aire.
Voltes i més voltes per arribar, en aparença, molts cops al mateix punt de partida.
No és fàcil dir sempre allò que realment sentim, sense penedir-nos massa vegades d'haver pogut ferir. Ens queda el regust de no haver mesurat la intensitat i la força de les paraules, disparades a corre-cuita, amb l'embranzida del moment o de molts moments emmagatzemats en la memòria.
Fa tanmateix un mal punyent no haver dit allò que lluitava per sortir enfora, sentir la ràbia, la tristesa i la solitud remenant forats oberts als pensaments.
Dol ser capaç d'ignorar la injustícia i la impotència, haver-se acostumat lentament al dolor aliè; no sé conseqüent amb l'essència de les idees.
Fa por mirar cap a dins, veure les terres assedegades i ermes esquerdar-se per tot allò que voldríem ser, pel què creiem que s'espera de nosaltres.
Cercar la coherència entre la raó, els sentiments i tot el que ens ve de fora és un repte continu; la fràgil i preuada unió per esvair el neguit i abraçar la calma.

La veu del cor fa l'efecte d'una brúixola intuïtiva, assenyalant molt més enllà del que es veu. Ens porta sovint a terreny abstracte i perillós, on no existeixen definicions concretes, ni una sola solució pel plantejament dels problemes.
S'enrosquen rampellades de decisions i dubtes pels llocs més inesperats, com plantes enfiladisses; dits delerosos i apassionats que ens porten milers de sensacions, però també xuclen força i fermesa. La comunicació interna es nua i s'escanya, enterbolint les aigües vitals de les que hem de beure.

La consciència crida, xiuxiueja a cau d'orella, projecta imatges i repeteix paraules.
Parla de tot plegat: del què fem, del què no fem, del què hem deixat de fer...
És implacable i fidel; sembla mantenir-se amb un ull mig obert, fins i tot en somnis.
Pot arribar a ser lacerant i esmolada com el tall d'un ganivet; pot esdevenir la millor consellera, una veu amiga que sempre està a l'abast.

Cadascú tenim una percepció diferent de nosaltres mateixos i de tot el que ens envolta.
Classifiquem mentalment pautes i conductes, canalitzem estímuls i sentiments, aconduint-los comprimits per canonades internes, aïllats de la llum que ens obliga a plantejar i comprendre massa coses.
Amaguem tendresa, abraçades, desig, lluita, rancúnia, ferides, febleses i pors, enterrant-les ben endins. Tirem terra a sobre en un intent d'ofegar-les, per no mostrar-les als demés amb la cara descoberta, per no veure'ns a nosaltres mateixos amb les portes obertes de bat a bat. Podríem perdre perillosament l'acurat embolcall de la certesa.

Sempre m'han cridat l'atenció les persones amb les idees totalment clares, que es defineixen i defensen amb una seguretat fèrria en cada pensament i decisió.
Sense cap punt d'inflexió, només un si o un no; mai un potser...
Fins i tot he somiat assemblar-m'hi, quan he estat molt confosa i desesperada, en moments concrets on m'ha sobrepassat l'angoixa i la impotència.
Però no envejo ni desitjo un món amb dos únics camins, on les coses són bones o dolentes, blanques o negres, realitats o somnis, assenyades o boges...
És com voler capturar la llum dins d'un mirall i saber-se'n posseïdor de tots els raigs, sense acceptar que la vida i les persones no som ciències exactes.

La consciència no té por de guaitar a flor de pell; ens dóna la possibilitat de saber-nos esclaus de moltes coses, per poder-nos donar fragments de comprensió que ens permeti ser més lliures. Quelcom semblant a anar col·locant amb paciència i perseverança les petites peces d'un enorme trencaclosques.
Ens ofereix les eines per poder desxifrar el camí del nostre propi laberint, per apropar-nos pas a pas al centre de l'enteniment més senzill i pur.
Sovint em fa mal escoltar-la, ressona dins meu com el martelleig insistent de les campanes. Em recorda que una part meva s'arrecera en les penombres i conviu amb abstractes monstres que no tenen rostre; dubtes i pors que m'assetgen quan menys m'ho espero. Però, em nego a soterrar-la sota capes de formigó i fer veure que ho tinc tot ben clar, mentre no l'escolto.

La meva vulnerabilitat conscient forma part també de la força més poderosa i de la humanitat més acaronadora.
Estic aprenent a agafar-la de la mà entre sotracs i abraçades, a reconèixer-la com a meva. Les dues bevem del mateix got i ballem al ritme de totes les músiques que no deixen de sorprendre'ns. Les pautes no estan marcades, no es pot seguir una única i perfecta coreografia on es pugui copsar tot l'extracte de la bellesa.
Ens deixem anar, descobrint noves formes en els moviments que continuament neixen i moren.
Guiades per un instint innat, abracem cada instant que arriba, cadascun d'ells amb l'encís d'una improvisada dansa...







Comentaris

  • si ignorem[Ofensiu]
    Lavínia | 12-04-2006 | Valoració: 10

    la justícia és que no hi ha cap cosa que ens dolgui. No podem obviar ni la justícia ni la injustícia. Som en un món en que els batecs dels altres ressonen i quan ho deixen de fer alguna cosa va malament.

    És cert que gairebé ningú no tenim clar el que és just i el que no ho és, però si sabem alguna cosa d'ètica i moral, tancar els ulls ben poc pot afavorir-nos. Si ens oprimeixen l'angoixa i la impotència és que hi ha alguna cosa que hi veiem clar .

    No ho creus, Rosasp?

    (Parlo en plural perquè també em sento com tu, a vegades)

    Petons.

    Lavínia

  • M'ha agradat molt [Ofensiu]
    Bruixot | 21-03-2006

    el teu assaig sobre la conciència. Trobo que hi ha varies coses prou interessants que dius, com qui no vol la cosa.
    Per exemple, ens dius:
    Dol ser capaç d'ignorar la injustícia i la impotència
    Realment, dóna per escriure'n tot un assaig, o un poema, sobre això. Dol, sí, però en certa manera és necessari per poder tirar endavant i no estar paralitzat pels esdeveniments.
    I tambè ens dius:
    no envejo ni desitjo un món amb dos únics camins
    però és de fet el món que ens venen continuament, el blanc i el negre, el bo i el dolent. I després ens sorprenem quan se'ns trenquen els esquemes, quan coneixem el dolent i veiem que és bo, quan coneixem el bo i veiem els seus motius ocults. I la religió sovint ens vol vendre aquest esquema.
    I finalment, m'ha agradat molt la teva frase:
    ens dóna la possibilitat de saber-nos esclaus de moltes coses, per poder-nos donar fragments de comprensió que ens permeti ser més lliures
    Sí, realment un pot donar-hi moltes voltes sobre això. Una idea profunda. Ambivalent. I valenta.

    Com pots veure, trobo que el teu assaig pot donar peu a moltes reflexions, a converses, a interpretacions diverses. I això és el millor de tot.

    Una abraçada,

    Bruixot

  • sí...[Ofensiu]
    Capdelin | 18-03-2006 | Valoració: 10

    com ens fa ballar la consciència! com ens rosega de vegades, com ens cega d'altres... com ens dóna la falsa raó de moment i altres ens assenyala amb dits de culpabilitat...
    i com em fas ballar tu amb la teva filosofia.poètica prenyada d'essència i d'humanitat... reverències, mestra!!!
    ptons i una abraçada

  • T'ho diré...[Ofensiu]
    rnbonet | 18-03-2006 | Valoració: 10

    ...amb poques paraules: assaig filosòfic pel contingut; literatura de la bona, per la forma.
    I avui no hi ha salut i rebolica. Faria nosa.
    Ens quedarem, llavors, en ... Salut i força!

  • Quina sort...[Ofensiu]
    cassigall blau | 17-03-2006 | Valoració: 10

    ...de tenir-te a Lleida!
    Quina sort pels de Ponent!

    Quina sort!

    un petonas Rosa!

    pere

  • no tinc temps[Ofensiu]
    jaumesb | 17-03-2006 | Valoració: 10

    per llegir prosa
    em costa enormement llegir assaig, filosofia, autoajuda tipus Bucay
    sé però que tens la millor literatura al teu cor

  • extraordinari![Ofensiu]
    llu6na6 | 15-03-2006 | Valoració: 10

    Rosa, ets una deu, una cascada de paraules, d'imatges, pluja de pètals a manades! Ets uan emravella!

    Flueixen de tu les idees, l'anàlisi del cor humà fet amb una precisió espectacular. Tot és una Melodia de passatges d'una tensió interna excepcionals.

    "abracem cada instant que arriba, cadascun d'ells, amb l'encís d'una improvisada dansa..."

    Brillant! Ple de força i de delicades alhora. En tu brolla la veu del cor i de tots els sentits, amb una música inigualable.

    Quin do tan gran que tens. I quant d'amor per donar a mans plenes, per donar-nos, per donar-me...Com te l'agaeixo Rosa!

    El teu perfum és inovidable i en quedo impregnada; i tot el meu món resplandeix amb una nova, teva, llum.

    Una abraçada amb tot el cor i amb tota la joia retornada! Fins sempre!

  • Converses amb la dona que sempre t'acompanya[Ofensiu]
    T. Cargol | 15-03-2006

    com diu A. Machado.
    Desenvolupes el tema amb una prolixitat de detalls molt gran.
    Axí com l'esglèsia té uns oficiants que dominin les formes, la litúrgia i tenen un munt de literatura (seva) apunt per qualsevol circumstància, trobo - ara quan et llegeixo - a faltar una oficiants i uns textos per als que formem part d'un tipus de pensament laic.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

643271 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")