Cercador
D'una carn que un dia va ser nostra
Un relat de: gypsy- Compartir:
Com un lladre em furtes l'alè,
aigua a les mans regalimen
vida que barboteja a les acaballes
del que resta obert als ulls del món.
Ja no tinc por del deliri de la mort,
massa lluites perdudes. Sóc vençut.
Home d'argila que abandona la revolta.
Sento ombres al darrere, com abans:
en un xiuxiueig somort que barrina
aquelles esperances que trencaven l'alba.
Ara, enterro els meus morts,
cadàvers d'una carn
que un dia va ser nostra.
Moro en tu, exhalant somnis impossibles
dins d'un pou de llum que s'apaivaga
a poc a poc, com les brases d'un incendi.
gypsy
Comentaris
-
I aquesta car, aquesta flama[Ofensiu]franz appa | 27-04-2009
Elegia lluminosa, encara que sigui d'una llum d'agonia. Amb el to del vençut, de la mort, es desplega, tanmateix, viva i fràgil. Com el pou de llum, com l'aigua que s'esola entre les mans exànimes.
Redacto això amb les manetes infantils que has penjat a la foto. El futur es retrata allí: en aquella carn que també és nostra -encara-. De la brasa aquella, aquesta flama.
Una abraçda,
franz
-
Arribant al final[Ofensiu]Igor Kutuzov | 06-04-2009
Bon poema, a més a més, és molt adient amb aquests temps de derrota que vivim.
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
451085 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu