d'un gemec de plaer

Un gemec de plaer a la estança.
I comença una carrera contra rellotge,amb milions de participants .
A la meta n'hi arriba sols un, i rodolant , en una sola cosa, troba un bon embolcall,passen dies es desenvolupa ,es fa gran i un jorn ,en un instant la llum i el primer plor .
Sé és i sense consciencia.
Potser algú recorda aquest instant?si eixís fos em trastornaria la psique.
Les primeres llàgrimes duraran finitament fins que la sentencia de mort ,que cau damunt en el primer alè,es complexi.
A la casa hi ha un gran enrenou ,ha arribat l'hora .Quina alegria tots celebren l'esdeveniment i en Joan plora,plora i plorarà tota la estada. Una sentencia de mort no dona per més.
El calendari deixa caure una darrera l'altre les seves dotzenes i els anys passen sense disculpes per ningú.
I un jorn t'hi trobes, sent por o no ?,i te'n vas.
Jo crec firmament que el deixar de Ser serà com l'instant de Ésser ,sense sentir res de res i clar!! cap record! .Sabeu d'algun que hagi tornat i em porti la contraria?.

Joan ha omplert plenament la estada amb amor ,treball i esbarjo.
Estimat per pares dona ,onze fills i l'amor dels molts que amb la seva feina ha ajudat.
El treball,un èxit guanyat a pols sense escatimar-hi hores i sacrificis .
Cirurgià del cor, especialitzat amb transplantament de cor en infants .
A les seves mans, diu-< petit com una nou he tingut un cor d'infant>--- no os sembla meravellós?
.El bon fer en el treball la fet famós , ha fet conferencies a tot arreu i ha escrit pàgines científiques. Ha treballat i de valent. I ha tingut el reconeixement de la seva vàlua .
Es ben plantat.
De jove un sortós galant fumador de cigarretes i pipa amb moltes noies cercant el seu amor.
Coneix el país pam a pam l'ha recorregut en bicicleta , a peu ,en cavall i en cotxe.
Rodamón, per les vacances ha visitat tots els països usant el tren, vaixell , avió o en iot.
No ha deixat cap cosa per disfrutar, ha trobat temps per tot.
Jubilat,juga a ser pintor i pagès i no perd el tren de les innovacions ,Internet no se li resisteix i amb el foto chop les fotografies es transformen a les seves mans encara fermes desprès dels setanta i mes anys ,anys que passats els 65 segons diu, viu de ganga.
Es una vida plena de positius i com tot humà, amb una constant intermitent, el plor .
I arribat ell dia es complirà la sentencia i en la anada, dels seus ulls clucs cauran unes llàgrimes de adéu.
I en Joan tindrà una esquela.
El seu pas per el Camí restarà entre els vius tres generacions sols que en el seu cas uns papers, menys freds que el simple registre, donaran per sempre fe de la seva existència .
En Joan doncs perdurarà .
Jo no.
Quan el meu net Àlex descansi en el no res, desapareixeré per sempre del mon finit .
A no ser? , que aquest escrit guanyi un premi i sigui publicat!!! . En aquest cas potser que algú en el Temps, pregunti ,qui era aquesta tal Marga ? I així romandre entre els vius.
I digueu-me de que me servirà ?