DRETS D’IMATGE

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Periòdicament arriba un dia concret
en el que les files de fanals al carrer,
ahir, ni res més ni menys que això,
estris que ens il•luminen les hores fosques,
es transformen en suports necessaris
per a uns rostres que ens miren des de dalt.

No només perquè apareixen a certa alçada,
no fos cas que a la vista passés inadvertit,
si no que també deixen palesa una diferència:
Ells estan a un nivell superior a nosaltres.

Aquests rostres invasors d’espais abans innocus,
i que ara se’m presenten agressius, desassossegats,
em parlen en lletres que formen paraules buides,
pensades tan sols per arribar a l’inconscient públic.

Uns trets concrets es repeteixen durant un tram.
Els colors canvien i amb ells també les faccions.
Però les paraules són estranyament convergents.
Sempre diuen: “Vosaltres, el primer per a nosaltres.”

Els missatges, per coneguts, no m’interessen gens.
Són les cares que em molesten, m’incomoden.
Per què he de suportar aquesta imposició
mal rebuda que pago amb els meus impostos?

Si us plau, altius senyors de les altures,
si per a vosaltres nosaltres som el primer,
abans de gastar-vos els nostres diners
en reproduir la vostra egòlatra imatge,
penseu que potser ja us hem vist massa.

Mediteu, en segon lloc, en les boques afamades,
famílies amb la vida trencada i esperança escassa,
malats que malviuen, pateixen i fins i tot moren
en una espera que els hi és cruelment imposada.

Malgasteu en futilitats que de res serveixen.
Prou que us coneixem a força de perversions,
baralles dialèctiques i decisions arbitràries
que, ja preses, ens deixen minvats, impotents.

Tinc entès que aquí i arreu les lleis cuiden
amb més o menys encert, el dret a la pròpia imatge.
Però queda per a mi, i ja que de lleis parlem,
un enorme buit legal. Impensat i impensable.

Quina llei em defensa a mi i el meu dret
de quedar lliure de les vostres d’imatges?

Comentaris

  • srta_squitx | 16-04-2014

    Si fossim en campanya electoral tindria ben clar d`on ha vingut la inspiració per aquest escrit, però em queda el dubte de què serà el que hauràs vist...

    Bo i interessant de llegir-te, per sort, el dret a escriure i dir el que pensem encara és permès, esperem no arribin temps de censura on també s`ens retallin les opinions!

    Abraçades! :)

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

149 Relats

250 Comentaris

102303 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com