Donar-li temps al temps

·El temps, s'encarregarà de sanar les ferides, si se li és permès. El temps, farà realitat els somnis, si en veritat s'ha lluitat per ells. El temps, omplirà tots els buits, si estem realment oberts i així ho volem. El temps, ens retornarà la pau que havíem perdut, si fem una mica per recuperar-la. Per això, cal donar-li temps al temps. El temps, pot encendre de nou la flama de la il·lusió, si així ho somiem. El temps, ens ensenyarà a viure sense el que s'havia perdut; si volem aprendre'l. El temps, posarà en les nostres mans els fruits del que hem estat i viscut, perquè és el que realment ens ofereix el temps; per això, solament d'un mateix depèn que siguem els seus amics o enemics. Cal saber donar-li temps al temps. El temps, pot enfortir o matar un amor, sense ser culpable del que ocorri; El temps, retorna o lleva la il·lusió; depenent de la nostra força interior; El temps, assoleix que alguns caiguin en la rutina, segons com visquin la vida; No depèn del temps el que ens passi; fem part del temps, però se'ns dóna la llibertat de saber-lo aprofitar o simplement deixar-lo passar. El temps no es retorna, ni es deté; camina al seu ritme; encara que de vegades sembli que voli o s'estanci, segons el moment que vivim. El temps sana o fereix, treu o ofereix, mata o dóna vida, omple o buida, sense ser culpable del que al seu pas ocorri, perquè no és ell qui realment actua, som nosaltres els quals vivim en el temps. El temps, transforma, renova o envelleix; perd o recobra el seu valor segons com li utilitzem, es guanya i multiplica quan vam viure intensament el que porta amb si en cada segon que se'ns regala; hi ha temps mal invertit, que se'ns escapa encara sense haver-lo viscut, és el temps que moltes vegades pansa desapercebut i quan se'ns acaba sense avisar, ens lamentem pel que es va poder fer, pensar i sentir i no ho vam fer. Som part del temps, som el resultat del que en el vivim o vam generar; som els quals potser ens detenim creient interrompre la seva marxa , quedant-nos en un passat al que ens aferrem, o un present que pel que sembla no avança i allunya de nosaltres la visió del futur que se'ns ve; oblidant que el temps no es deté, perquè passi el que passi el rellotge segueix corrent, al mateix ritme, marcant el pas que solament li dóna el temps.