Dona de foc i glaç

Com en una maror
D´aigua bruta i salobre
T´he trobat a l´espai
D´una vida que mor
Ets la certa foscor
De cavall i farlopa
Qua mai voldria jo
Haber trobat al cor.

Si el teu cos es bufó
La teva cara mostra
La cruel realitat
A dins d´un profund pou.
Sí, la teva frescor
Es clara però mostra
Un dimoni aqmagat
Que enganya a tot el món.

Vaig trobar-te en la nit
A un bar de la Ribera
I després ens hem vist
Al teu pis i al teu pit.
Però ta daga ha ferit
Al polç la meva vena
I m´has donat la pena
D´un damnat maleït.

No et vull veure mai més
Les narius ja s´em queixen
I entre els dits dels peus deixen
Els teus amors senyal
Però no m´has fet mal
He conegut la dona
Que era l´escollida
Per mostrar -me be i mal.

Els petons que has donat
Són flors dins de la tomba
I el saber que n´he tret
A mi em durà al secret
No deixaré mai més
Que ni ratlla ni agulla
Em torni una despulla:
Del teu mirall he après!