Dolor

Un relat de: universbrillant
Voldria cridar, treure tot el que sent. Correr, correr fins que les cames no puguin més.Voldria rompre els cristalls, que les ferides cremessin, que l'aire em fés mal.
Deixar de respirar per un instant, sentir el dolor, tancar els ulls i no despertar.
Explotar, deixar fluir els meus sentiments per l'aire, oblidar-los.
Perdre'm en la foscor, esborrar-me per un temps.
Ser un ésser inert, fora sentiments...Tal volta així estaria millor.

Comentaris

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    jos monts | 29-11-2011

    La comunicació i el saber estar formen part de la nostra convivència en aquesta societat.
    Costa molt trobar l’equilibri entre el jo i l’entorn.
    A vegades ens hauríem de preguntar:
    «És ell o sóc jo?».

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: