Dolça espera

Un relat de: bufanúvols

Parlar-te de la nit des de la boira
i encomanar-te el meu plaer de viure
amb la llibertat que em vas oferir.
El nostre destí, l'abraç i l'adéu,
el teu soul i el meu reggae,
pel·lícules mudes que de nit inventem
i que tenen un final incert i erràtic.

Una veu trista per a un saxo solitari.
La teva pell de seda, la mirada transparent.

Jo sé que arribarà l'àguila emocionada.
Passejarà pel poble, saludarà la gent.
Descansarà sota els porxos tota la tarda
pensant que potser tu també tornaràs,
amb l'ànima nua i el cos nu
i et durà fins a la terra on vam néixer.

Hem descobert les nostres pors,
l'angoixa de viure del passat.
Veus tristes que desapareixen
i un dia retornen sense misteri.

Potser algun dia arribarà l'àguila
i vindreu a cercar-me esperançades.


Comentaris

  • hi ha un pati interior...[Ofensiu]
    Capdelin | 13-12-2006 | Valoració: 10

    un saxo que assaja una fuga i una possible benvinguda... hi ha sorolls de rentadores que centrifuguen i roba estesa entre dues estrelles...
    Hi ha un pati interior buit de tacte i ple de vacances... hi ha silenci i lluentor de versos no escrits...
    El poema de l'espera és el més llarg de tots...
    Bon poema!
    Una abraçada

  • molt dolç...[Ofensiu]
    mharta | 11-12-2006 | Valoració: 10

    M'ha transmès una tranquil·litat increïble! Fins i tot m'ha fet venir ganes d'esperar... encara que això normalment suposi patir... Enhorabona!