DO, RE , MI, FA, SOL, LA, SI

Un relat de: prudenci

DO: DOCTRINA
Es en aprofondir el circumspecte estudi
de les arcanes, naturals veritats,
que la llama exígua de la pura ciéncia,
con un este¡ que neix en la foscúria espéssa, c
omença a prendre forma i cos a dintre meu.
A1 més recóndit llóc del laberint de fésser.
Ell ho va fer, ell ho va veure, i ho va tocar i aprendre.
Ell ho va dir i jo ho dic...
Emmetzinat de la immortal saviesa
cm torno cec
I sord
I mut,
i esdevlnc autista en mig d'un món ja foll que s'embriaga
en una tant perpétua con falsejada festa.
I la veritat em veu , i em crida i m'atrau a la seva urna;
urna de vidre per a guardar-hi morts;
morts de veritat, que la veritat esperen.
Fosques promeses d'una anunciada Ilum que cobrirá la terra.

RE : RECEPCIÓ
Que cobrirá la terra lentament
con el llevat fa créixer dins el fom la massa.
Un a un altre ja li sent a dir:
S'acosta el dia que van predir els profetes.
El día en qué la llum, des d'un principi oculta,
sorgirá. I es buidará l´òs sacre de l' indestructible moll,
i un xiuxiueig de vida s'enfilará a les espínades,
i els fronts, de nou s'adornaran de sol.
Tant la corona antigacom l´espasa retomaran al Rei,
Llur veritable nom estant escrit en pedra.
Al fons hi ha, dei vi del món, solatge,
i el hlanc de la farina s'ha fet d'or.
Rebem per fi la divina paraula en l´ Obra Bona,
Foc que mou 1'Univers i escalfa els móns.


MI : MISTICA
Escalfa els móns
i a dins els cors ja nia,
con un ocell que migra a lloc pregón,
per des d'allí envoltar la terra d'alegria
amb els seus cants de glória al Rei del món.
Oh,la insoluble claror de la mística foguera !
Oh, 1'espurneig angélic del seu so!
Aquesta és , d' Amór, la copa verdadera
d'on begué Jesucrist, Nostre Senyor !
Davant de ta preséncia qualsevol cap s'abaixa,
i en mostrar-se ta llum es torna humil tot cor.
Ets el Nadal etern,possible a cada cor i a cada casa,
dins la cova sagrada de 1'amor.
Estás inscrit al cel, com un misteri
que clama amb veu de tro i amb llum d'estel.
Oh pol de 1'Univers, que de ta llum no em cegui
per poder veuré t néixer eternament.



FA : FANTASÍA
Per poder veure't néixer eternament
L'estel dei matí s'espera a t'Alba
i vela en ta preséncia com colom diví.
L'aire s'omple de l 'or que tu desbordes
i sento en les entranyes la vida qu'em somriu.
Tot comenga en el món el seu designi.
Homes, ocells, arbres, pedres, cors i tot
les máquines sembla que adhuc elles revisquin
i el dia remoreja amb mil sorolls.
Escolto el tord y la humitat obaga,
i el discurs de la pedra i del metall qiet,
i sento parlar a Déu en ses paraules mágiques
que em diu que cada instant és un misteri etern.
Llavors l´ocell i la Ealguera, i el cep de la terrassa
i el roc humil, i l'or, i el fang generador,
entonen com en cor la cangó més fantástica
que mai oada d' home pugui oir sense esclatar en un plor.


SOL : SOLITUD

Sense esclatar en un plor
Se m'ha assecat la llágrima de tant mirar- me
en pous de solitud massa pregons,
on sois s'hI veu el rostre gélid d'una Selene vaga
dibuixat sobre 1'aigua bruta dels mil espills del món.
El vici solitari em va arrossegar un dia
la meva innocent ánima
a caus d´estrany amor,
on només obscures veus s'éscolten amb perfidia
donant entrada lliure a 1'estançsa dels morts.
Ella, Gorgona,em va petrificar
com. un estúptd tronc que no té saba;
mai marxará el record del seu rostre d'escorc,.
Escurçons de crinera, d'esguard gebrada.
E1 tronc d'escorça pétria réneix si es pot podrir,
i tót s'oblida ensems, fins sa mirada,
quan ja fa massa temps que vas morir.



LA : LABOR
Quan ja fa massa temps que vas morir
y ja ha donat el seu suc la magrana,
quan a la cendra no hi queda in caliu
ni té el perfum de la llenya i de la brasa.
Quan l´espasa del cor ja s'ha arrencat
amb força retrobada,
llavors amb mi sol, alliberat,
em queda temps per fer-te un nou poema.
I enfontsant-me en la lletra, retrobo el meu esperit,
dessecat, cremat, adolorit,
de tant de temps de dur I'eina a la má i la Ilum al pít.
I em reca de no haver-te pogut dir encara
el sentiment en una breu paraula, en quaisevol poema.
I vaig, bleixant, pels camins de la meva ánima
cercant un nou jardi on pugui retrobar-te, Estimada.
Com un núvol vas , de llevant a ponent, perdent-te en l´aire.
Con un roc jo t'esguardó al fons dei meu torrent, ressecat, anguníós.
Moltes vegades t'he sommiat des de ma infantesa.
I despert, t'he buscat pels camins, bleixant, de la meva ánima.
I en 1' horitzó d' una mar calma,
o en l´esouma de la platja,
o en el cor encés cercant la pau, t' he vist, llunyana encara, Estimada.
Cercant-te vull morir.
Mort, vull trobar-te.
Estimada per sempre, Estimada

SI : SILENCI
Estimada,
en clau de sol i de lluna
apareixes com engruna
d'un nou astre.
I el silenci és qui em dóna
La nostre realitat.
Sempre ens em estimat
Pero a hores d´ara,
La nostra conjunció
Ha arribat a ésser música.










Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: