Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si...

Un relat de: jOaneTa

DOna un cop a la tecla central,
REllegeix aquella partitura,
MIra amb atenció cada nota,
FAmiliaritza't amb aquell so,
SOLament imagina-ho dins el cap,
LA música parla per si sola,
SIgues un sol cos amb el teu instument.

DOna vida al teu sentiment,
REviu aquell moment on la gent,
MIrava i escoltava el teu magnífic so
FAscinats per la rapidesa i agilitat dels teus dits
SOLs podien tancar els ulls i deixar-se endur,
LA seva vida i les seves preocupacions desapareixien,
SImplement volaven dins un món d' il·lusions.

DOminaves les tecles com ningú més ho feia,
REsonava a cada racó aquella que sonava tan bé
MIllor i tot que quan l'escoltaves al cd publicat,
FAries el que calgues per ser tu aquell que toca
SOLicitant amb el teu so una mica d'atenció
LA mínima per sentir-te important
SI poguesis ser pianista...

DOrmiries amb una partitura als dits
Reescriuries als teus somnis cada nota
MItjançant el so d'un piano que ja tens gravat al cap
FAries el possible per afegir-hi ornaments,
SOLista d'una orquesta on només toqueries tu
LA sensació d'orgull i benestar amb tu mateix
SImulant no ser res més que una part més d'un piano...

Do
Re
Mi
Fa
Sol
La
Si

Oh, piano...no t'oblidis de mi...

Comentaris

  • Molt original![Ofensiu]
    Xanxaneta | 10-06-2008

    M'ha agradat aquest relat perquè ressalta dins els altres que tens publicats; no és d'amor, no és d'amistat, no és trist i per això és únic.

    Segueix escrivint que escrivint s'aprèn :-)

    Cèlia.

  • Seria un bon pianista[Ofensiu]
    diesi | 22-11-2006

    Molt ben trobat! És molt bonic tot el que dius... Quan estigui tocant pensaré en aquest relat ;)

    1 ptó:

    b#NaT#b

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

115898 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.