Divagant ...

Un relat de: Marta

Miro en el meu fons...
veient passar la vida solcant deserts... llaurant estrelles... estremint llunes

Despullada contra el cel i contra mi... entre el visible i l'invisible calculant la mesura del temps en el plec d'una esquena perduda en una duna que m'enganxa entre la llengua i el paladar.

Amb els anys i en el desert de l'inconformisme miro al cel
preguntant-me...

... en quins moments els segons deixen de ser història...?

... i en quin moment la història es converteix en oblit...?


Comentaris

  • Els segons deixen de ser història...[Ofensiu]
    Avet_blau | 16-11-2007 | Valoració: 10

    Els segons deixen de ser història,
    quan s' adormen en l' oblit,
    quan no fan bategar amb força el cor,
    quan es dilueixen en la rutina .

    i l' historia passa a ser oblit
    quan no ha fet caure una llàgrima,
    quan s' amaga covarda darrera del cor,
    quan el temps, implacable,
    la venç.

    Avet_blau

  • Oblit que divaga...[Ofensiu]
    deòmises | 28-10-2007 | Valoració: 9

    Interrogants. Amb seguretat saben difondre la discòrdia i el dubte en qui llegeix.

    Punts suspensius. De vegades diuen més que una paraula, i sembren l'enigma en el vers o en la frase.

    [... en quins moments els segons deixen de ser història...?

    ... i en quin moment la història es converteix en oblit...?]

    I si s'uneix l'interrogant i els punts suspensius? Alquímia d'esfinx.

    Gràcies per comentar-me, gràcies pels teus relats.

    d.

l´Autor

Foto de perfil de Marta

Marta

44 Relats

222 Comentaris

52454 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
No entenc de poesia nomes de sentiments i en aquest món amagat... sóc viatgera d'històries acabades sense principis... col·leccionista d'adéus sense temps...

Fins i tot sóc a vegades l'obra inconclusa amb infinites possibilitats per a un final.

Soc com soc ...

Gracies a tothom pels seus comentaris i per la seva paciència amb mi


http://desiertodearenaypiel.spaces.live.com/

marta_dunia@hotmail.com